Política

5 punts clau a meitat de mandat de Núria Marín com a alcaldessa de l’Hospitalet

La legislatura política municipal arriba al seu equador. Una pandèmia i el que apunta com un dels casos més greus de corrupció a la ciutat han capgirat el primer mandat amb majoria absoluta de Marín.
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

“Ser regidor o regidora de l’Ajuntament és una de les tasques més gratificants que es pot fer en política”. Amb aquestes paraules Núria Marín introduïa el discurs de presa de possessió com a alcaldessa el 15 de juny de 2019. Ara fa dos anys, Marín aconseguia, contra tot pronòstic, la seva primera majoria absoluta amb uns resultats que retornaven al PSC als temps de Corbacho, superant els 43.600 vots rebuts a l’Hospitalet. Un moment electoral indeslligable de la situació política estatal i nacional.

Gratificant o no, la tercera legislatura amb Marín com a cap de llista de la formació socialista, ha estat de tot menys tranquil·la. Repassem els principals punts que han marcat la primera meitat de legislatura.

Un any llarg de pandèmia

Quan encara no s’havia complert el primer any de mandat, la pandèmia va capgirar tots els plans polítics per a la ciutat. Quinze mesos després, el virus s’ha saldat amb 846 defuncions a l’Hospitalet i més de 30.300 casos confirmats acumulats. Les dades de contagi han mostrat patrons similars a la resta de la població i, actualment, ja hi ha 70.854 persones vacunades amb la pauta completa a la ciutat. Un fet que ha fet baixar el risc de contagi fins a les mateixes xifres de fa un any.

La pandèmia ha deixat al descobert el millor i el pitjor de l’Hospitalet. Laboralment la ciutat s’ha vist greument perjudicada: d’un mes a l’altre, gairebé 3.000 persones van perdre la seva feina. Una xifra que s’ha anat agreujant fins arribar al màxim de 19.728 persones aturades el febrer del 2021, el 13,7% de la població. Unes dades d’atur registrat que no es vivien a l’Hospitalet des del 2015.

Aquestes dades oficials, però, no recullen la realitat de l’economia informal ni de les persones sense empadronar a la ciutat, dos elements ocultats que dificulten tenir una imatge completa de la crisi social a la ciutat. Diverses entitats socials i col·lectius van fer un esforç per donar resposta a la situació d’emergència social. També van denunciar que, en el temps més dur de confinament, l’accés a Serveis Socials municipals a través del telèfon 010 va ser pràcticament “impossible”, deixant sense atendre una gran part de la població. Les treballadores del servei, per la seva banda, porten mesos reivindicant més recursos per fer una atenció “digna i de qualitat”.

Ara bé, un impacte tan gran ha portat a govern, oposició i entitats a posar-se d’acord i tirar endavant el Pacte de Ciutat. Presentat al desembre de l’any passat, aquest acord ha d’injectar 10 milions d’euros en dos anys per donar resposta a les urgències socials i econòmiques. En paraules de l’alcaldessa, amb aquesta crisis “ningú no pot quedar enrere, volem una ciutat justa, igualitària, que garanteixi els drets de la ciutadania”. Està previst que en els propers mesos l’Ajuntament faci una rendició de comptes dels ajuts i projectes que s’han posat en marxa, unes dades que actualment no són públiques.

Cas Consell Esportiu

Un dels punts calents de la legislatura va esclatar fa un any, quan la policia detenia el tinent d’alcaldia, Cristian Alcázar, l’aleshores regidor d’esports, Cris Plaza, i el director del Consell Esportiu, Eduard Galí, investigats per diversos delictes relacionats amb la gestió de l’ens esportiu.

El govern municipal va trencar el silenci, pel qual havia optat durant mesos, quan el cas esquitxa a Marín. L’alcaldessa compareix primer en seu policial i més tard davant la jutgessa presumptament per no haver perseguit els delictes quan n’era coneixedora. Cal recordar que és un regidor del propi govern, el socialista Jaume Graells, qui denuncia els fets.

El cas es troba encara en la fase d’instrucció i fonts properes al cas afirmen que pot allargar-se mesos i, fins i tot, anys. El cas Consell Esportiu condicionarà plenament el que queda de legislatura i sobretot les properes eleccions. Segons el codi ètic del PSC, els seus afiliats quedaran suspesos temporalment de militància en cas que s’obri un judici oral. Uns fets que, en cas de donar-se, podrien expulsar Marín de la llista socialista.

El soterrament o cobertura de les vies

Tot i que l’esperat soterrament de les vies del tren al seu pas per l’Hospitalet s’ha anunciat incomptables vegades, sembla que ara està una mica més a prop. Adif ha obert la licitació per a redactar el projecte. És a dir, d’aquí dos anys es tindran els documents i planificació necessària per poder començar el soterrament, que ha d’incloure un gran intercanviador a La Torrassa.

El dia en que prenia possessió com a alcaldessa de la ciutat, Marín deia exultant que “en els propers anys veurem com es farà la nostra gran reivindicació històrica de ciutat: el soterrament de les vies del tren”. Aquesta legislatura no veurem la primera pedra, però s’han posat els fonaments perquè sigui més difícil tirar enrere el futur soterrament.

L’urbanisme a l’ull de l’huracà

Una de les competències que tenen els governs municipals amb un major impacte sobre la vida de la ciutat és l’urbanisme. A l’Hospitalet hi ha exemples recents: de decisions proactives com la construcció de la plaça Europa a d’altres més passives, com la concessió de permisos d’obra en antigues zones industrials, passant per la cessió d’edificis municipals en benefici de tercers, com ara l’edifici Planeta.

En aquest àmbit, dues sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) han tombat els plans de l’administració per al PDU Gran Via al considerar que no complia amb els criteris de “no regressió” de zones verdes i que l’aliança entre consistori i el govern autonòmic no respectava les administracions intermèdies, com l’AMB, ni la sobirania municipal donada l’envergadura territorial del projecte sobre el municipi de l’Hospitalet de Llobregat. Després del revés judicial, Ajuntament i Generalitat han presentat una nova proposta que vol acollir l’anomenat clúster biomèdic.

La pandèmia ha portat en aquest apartat un nou concepte: l’urbanisme tàctic. Entitats veïnals, moviments socials i partits de l’oposició han reclamat al consistori la necessitat d’esponjar l’espai urbà i dotar-lo de més zones verdes i d’esbarjo per a la ciutadania. 

L’onada de noves construccions ha fet esclatar diversos moviments veïnals i socials que demanen una moratòria urbanística, criticant les conseqüències de la massificació a la ciutat amb els barris més densos d’Europa i sense una previsió clara i pública dels nous equipaments associats a aquesta nova realitat demogràfica  Un exemple és el de la Revolta Veïnal, que un diumenge al mes ha dut a terme aquesta reivindicació tallant carrers a diversos barris impulsada per la Plataforma Altre l’Hospitalet és Possible.

Per primera vegada, l’Ajuntament ha fet una consulta a la ciutadania en aquest sentit. Sense caràcter vinculant, els barris de Santa Eulàlia i Gran Via Sud van decidir que el futur poliesportiu s’haurà de situar al carrer Gasòmetre i no al Parc de l’Alhambra, com proposava el govern local. Marín va acceptar el resultat el mateix dia i es va comprometre a dur-ho a terme. Tot i això, un any i mig després de la consulta, encara no s’ha començat la construcció de l’equipament.

Canvis a l’administració

El ple municipal també ha viscut alguns canvis aquesta legislatura. Ara fa dos anys el govern municipal va aprovar que es celebressin majoritàriament als matins, on l’afluència de públic ha estat molt menor. Amb l’arribada de la pandèmia els plens s’han celebrat exclusivament en format telemàtic, a diferència de consistoris com el de Barcelona que fa mesos que va recuperar la presencialitat.

D’altra banda, un dels primers moviments de la legislatura va ser la pujada salarial fins al 12% en alguns casos. Un increment que situa als regidors i regidores entre el 2% de rendes més altes de la ciutat. L’alcaldessa també es va apujar el sou malgrat renunciar-hi al ser nomenada presidenta de la Diputació de Barcelona, càrrec amb una retribució superior.

Al llarg d’aquest dos anys també s’han produït dos canvis significatius en l’estructura municipal. D’una banda, Marín ha fet cap del gabinet d’alcaldia a Montserrat Pérez, que fins al moment havia estat tinent d’alcaldia a l’Ajuntament de Cornellà. Els altres canvis importants s’han donat als comandaments de la Guàrdia Urbana: des del passat mes de març compta amb un nou intendent: Ramon Dosaigues, provinent de la policia local d’El Prat de Llobregat, també ha incorporat un nou director de serveis de l’àrea de convivència i seguretat, Miquel Justo Medrano i el nou inspector de la policia local, Raúl Vergel.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat