12 Barris

Pacte de Ciutat: 2 anys i 10 milions per contenir l’impacte social i econòmic de la Covid

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

L’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, ha presentat aquest dilluns 30 de novembre, el Pacte de Ciutat: un full de ruta per al període 2021-2023. Amb una partida pressupostària de 10 milions d’euros que es destinaran a 122 mesures i 221 projectes, el Pacte vol donar una resposta coordinada a les urgències socials i econòmiques provocades per l’impacte de la pandèmia de la Covid-19 al municipi. 

Han participat i signat aquest acord tots els grups municipals (PSC, ERC, En Comú Podem, Ciutadans i PP) i diversos agents socials de la ciutat com ara la Federació d’Associació de Veïns de l’Hospitalet i l’Espai de Ciudadania. Els sindicats CCOO i UGT i les associacions empresarials: AEBALL i PIMEC, s’incorporen com a signants del Pacte per l’Ocupació, que s’ha inclòs íntegrament al Pacte local. Segons Núria Marín, alcaldessa de l’Hospitalet, aquest Pacte de Ciutat és un document viu, obert a rebre finançament del possibles fons europeus o d’altres administracions, així com noves propostes que encaixin amb noves realitats o necessitats de la ciutat i la seva població. 

L’acte de presentació va tenir lloc al Palauet de Can Buxeres, i va ser retransmès en directe al canal de Facebook del consistori, amb una audiència de menys de 100 persones. La compareixença no va comptar amb les preguntes de la premsa. 

L’alcadessa Núria Marín, durant la presentació del Pacte de Ciutat Foto: premsa l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat

Representants socials van destacar que el consens institucional i polític no és una novetat en els grans acords de ciutat, però sí que ho és la gran quantitat de propostes que inclou. En aquesta ocasió, però, es van rebre més de 800 propostes abans  del 31 de juliol. Van ser els responsables municipals qui van triar i filtrar aquestes idees, línies de treball o estratègies públiques, fins arribar al text final. Es tracta d’un document de mínims o de màxims, segons qui l’analitzi, fruit de la recollida massiva d’idees a l’estiu i de dues taules de treball i negociació, portades a terme durant el mes d’octubre. No obstant, aquest curt termini de treball col·lectiu, les necessitats socials, segons van explicar les persones impulsoress del Pacte Local,  son tan òbvies i urgents a determinats barris i veïnats de la ciutat, que l’acord s’ha imposat.   

El Pacte de Ciutat s’articula en “quatre entorns estratègics que s’alineen amb els objectius de desenvolupament sostenible, i l’objectiu de L’Hospitalet barreres 0 al 2030″, segons expliquen fonts municipals.

Document presentació oficial Pacte de Ciutat

Aquest 4 entorns són: l’ urbà, que engloba 48 accions adreçades a: “adaptar l’espai públic, la mobilitat i les infraestructures a la nova realitat. Afavorir les noves formes de mobilitat sostenible, l’ús de la bicicleta, els vehicles elèctrics o compartits. Allunyar els cotxes de les zones escolars i guanyar espais per als vianants”.

En segon lloc, l’entorn social, amb 64 accions i que vol: “reconstruir les infraestructures comunitàries educatives, culturals i esportives, posant les persones al centre de les polítiques. Reduir la bretxa digital, garantir l’accés als serveis i els drets de la gent gran o lluitar contra l’abandonament escolar”.

Dins de l’entorn econòmic del Pacte de Ciutat es troben 82 accions destinades a “impulsar l’ocupabilitat en sectors estratègics”. Això comprèn ”reforçar l’estat de benestar. Explorar l’intercanvi, la complementarietat i l’economia circular”.

Quatre milions d’euros dels 10 assignats a implementar les mesures del Pacte de Ciutat, aniran a ajuts directes per autònoms i un milió d’euros més a la dinamització comercial.

Per últim, el Pacte de Ciutat, també inclou l’entorn institucional, amb 27 accions amb les quals l’Ajuntament de l’Hospitalet es compromet a “reorganitzar l’estructura municipal per adaptar-la de forma segura i eficient al nou paradigma de treball”. (Aquí pots consultar el document de presentació del Pacte de Ciutat 2020-23 l’Hospitalet de Llobregat)

Per què ha estat possible el consens?

El mes d’abril de 2020, en mig del confinament més dur provocat per la pandèmia de la Covid-19, es va començar a parlar d’un pacte local entre les forces vives i agents socials i polítics de l’Hospitalet. Va ser llavors, a les setmanes del tancament domiciliari. En aquells moments, quan l’únic telèfon d’atenció ciutadana municipal, el 010, colapsava pels milers de demandes de suport i informació de les veïnes i veïns de la ciutat; les funcionàries teletreballaven i l’activitat municipal es veia afectada per les restriccions de mobilitat i les mesures de seguretat sanitària. Va ser llavors, quan el Centre Cultural Tecla Sala es convertia en magatzem pel repartiment d’alimentació i d’EPIS; quan entitats de la ciutat es van bolcar en atendre a la gent i quan la xarxa de suport mutu veïnal arribava fins a 3.000 persones ateses, moltes d’elles sense capacitat d’accés a ajuts públics per la seva manca de padró o la seva situació administrativa en matèria d’estrangeria. Aquesta onada de demandes de suport es traslladava igualment cap a Serveis Socials de l’Hospitalet, que han atès a un 43% més de persones arran la crisi Covid.  

Va ser a aquest moment quan es van gestar les propostes de noves accions per transformar la ciutat. 

Precisament, moltes de les trucades que va rebre el 010 llavors es corresponien a veïns i veïnes que demanen suport després d’haver perdut la feina – dins de l’economia formal o informal- o que es van veure afectades per els ERTOS. 

15.600 hospitalencs i hospitalenques en ERTO

Ara sabem una de les xifres oficials: a l’Hospitalet hi ha unes 18.300 persones aturades. D’aquestes, 4.000 han perdut la feina els últims mesos. També, són unes 15.600 persones les que es troben en un ERTO. En total, unes 34.000 persones afectades laboralment i directa per l’impacte de la crisi de la Covid. Cal recordar que a l’Hospitalet hi ha censades unes 270.000 persones, de les quals, actualment, unes 102 mil persones es troben cotitzant a la Seguretat Social, unes 61 mil són pensionistes i 37.000 son menors de 14 anys (dades: Idescat.cat).  

Aquesta imatge fixa de la situació de precarietat laboral i manca d’oportunitats a l’Hospitalet i la seva translació al plànol d’atenció social, ha accelerat la redacció i assumpció del Pacte de Ciutat de l’Hospitalet i que, en paraules de Núria Marín, es basa en tres idees:  “ningú no pot quedar enrere, volem una ciutat justa, igualitària, que garanteixi els drets de la ciutadania; cal reactivar l’activitat productiva sostenible i preservar l’ocupació, i cal ser agosarats i aplicar innovació a les polítiques públiques”.

La visió des de la diferencia política    

A la presentació pública del Pacte de Ciutat, van intervenir tots els grups polítics municipals. Antoni Garcia, portaveu municipal d’ERC, va destacar que espera que el Pacte “no sigui paper mullat” i que “les administracions han d’estar a l’altura i hem de sumar esforços perquè la crisi no la tornin a pagar els treballadors i les treballadores, els autònoms i la petita i mitjana empresa com va passar el 2008”. Una visió compartida per partits molt diferents, com ara Ciutadans. El seu portaveu, Jesús Amadeo Martín, va assenyalar “que han apostat per buscar consensos per salvar vides i llocs de treball”, mentre la representant de En Comú Podem, Ana González, agraïa “les propostes de les entitats i els moviments socials que han plantejat importantíssimes accions des de la realitat de diferents àmbits d’actuació en l’elaboració del Pacte de ciutat. Per últim, la portaveu del PP, Sonia Esplugues, remarcava que “es tracta d’un acord de mínims per fer front a la delicada situació que viuen molts veïns. La realitat present i la incertesa futura ens obliga a iniciar al més aviat possible el camí de la recuperació de L’Hospitalet. Els nostres veïns fa mesos que esperen i ja no poden esperar més”.

Tots junts, inclosa l’alcaldessa, van coincidir en destacar que aquesta signatura és un punt de partida i no una meta. 

Per la seva banda, Enric Roldán, en representació de l’Espai de Ciutadania, va concloure que “No ens podem permetre que lleis justes, necessàries i urgents no arribin a les persones que ho necessiten per culpa que la maquinària administrativa no sigui diligent. Llavors és quan aquella llei justa esdevé ineficaç i no compleix el seu objectiu: ajudar la gent”.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat