Fa pocs mesos ens vam assabentar de l’incomprensible tancament de la biblioteca del barri de Santa Eulàlia. En una ciutat on només hi ha dues llibreries resulta imprescindible la tasca que fan les biblioteques. No només pel servei de préstec de llibres, sinó també per les altres tasques que no tan visibles com ara les lectures per telèfon, sales d’estudi, equipaments informàtics, connexió a internet per a qui no pugui tenir-la a casa, refugis climàtics que ajuden combatre la pobresa energètica, premsa, clubs de lectura, exposicions, xerrades, etc.
Som fanàtiques de la lectura que sempre us adrecem a les llibreries de referència de la ciutat, però també som usuàries i declarades defensores de les biblios. Gràcies a elles vam trobar les dues joies de les que us parlarem. Segur que alguna vegada heu viscut l’embruix que es produeix quan t’emportes un llibre i no saps exactament el perquè. No tens informació sobre ell, no t’has informat ni sobre l’obra ni l’autor, no saps la temàtica, però allà, a la biblioteca, el tenen exposat en aquella tauleta amb les seves recomanacions. Te’l mires, el revises i tot d’una acaba a la teva tauleta de nit. Doncs això és exactament el que ens va passar amb aquests dos llibres.
Per què aquests? Perquè estan basats en històries reals però ficcionades. El autors han construït, a partir de documentació històrica, la vida de dues dones que van patir en carn pròpia el pes del moment que els va tocar viure, la càrrega de ser pobres i dones amb els conseqüents abusos de gènere i de classe.
La novel·la “Little” d’Edward Carey es basa en els pocs documents existents de la que coneixem com Madame Tussaud, originàriament Marie Grosholt , fundadora del museu de figures de cera a Londres al segle XVIII. Per altra banda, el segon llibre “Alias Grace” de l’escriptora Margaret Atwood, està basat en documentació judicial i articles premsa sobre Grace Marks , acusada d’assassinat al segle XIX al Canadà.
Totes dues tenen molt en comú encara que les separi un segle i de pertànyer a dos continents diferents. Ambdues són pobres i emigrants als països on passa la història. Totes dues van ser educades per ser criades ja que en aquell moment ser dona pobre, com també ho és ara, representava no poder escollir com guanyar-se la vida. “Cruzo las manos delante; las tengo agrietadas y con los nudillos enrojecidos. No recuerdo ni una sola vez en mi vida en que no las haya tenido así” diu la Grace suposo que ens ressona aquesta frase dita per les nostres mares, treballessin fora de casa o no, quan encara amb olor a lleixiu es posaven crema hidratant d’aquella de la llauna blava.
Les dues obres mostren la discriminació de gènere i de classe en diferents moments de la història. Són dones a les que la societat infantilitza. La Grace va ser tractada com una dona sense capacitat d’enteniment; la Marie durant molt de temps va ser tractada com un ser inferior. Totes dues tutelades per homes per al seu bé; totes dues maltractades per homes i dones de classes benestants . Dones que havien de ser rescatades per homes. Totes dues van ser empresonades i van estar a punt de ser condemnades a mort. En definitiva, dones a les que van fer sentir que no mereixen una vida millor només per haver nascut pobres.
A “Little” acompanyarem a la Marie Grosholt al llarg de la seva infantesa fins a que arriba a Londres. Carey escriu en primera persona, és a dir, és la Marie qui ens parla i l’acompanyem en el seu creixement. És tan delicat en el llenguatge que fins i tot creixem amb ella a través de les paraules. És un llibre tendre i dur alhora. “Little”, que és el seu sobrenom per la seva petita alçada, ens explica la seva perícia com a nena, ens parla de la gana, la brutícia, la pèrdua de la família. Com a criada del doctor Philippe Curtius aprendrà l’art de reproduir el cos humà modelant la cera. I amb ells ens transportarem a París i viurem des de dins la Revolució francesa al 1789. Com a afegit i, una altra raó més per llegir-lo, a l’edició de Blackie Books ens trobarem il·lustracions que complementen el text.
A “Alias Grace” trobarem l’estil de l’Atwood a cada pàgina. Narrada en primera persona segons si ens parla la Grace o en tercera persona si parla del doctor Simon Jordan, anem acompanyant a la protagonista en el seus pensaments. El jove psicòleg avalua la salut mental de la noia i, sense que ell se n’adoni, ella l’avalua a ell. Cadascú des del costat de la vida que els ha tocat viure, van fent un reconeixement mutu del que els separa i del que no comprenen. És una obra intimista que no deixa indiferent. A l’edició de Salamandra, es combina la narració amb documentació de premsa sobre el judici, poesia i petites il·lustracions al principi de cada capítol.
En fi, ser pobre sempre ha sigut una condemna. Ser dona ho complica tot bastant més, però els dos escriptors han volgut imaginar-se dues dones fortes que s’aixequen cada cop que cauen i que reneixen quan tot sembla perdut. Potser no van ser així o potser sí, qui ho sap. La Marie i la Grace van ser lluitadores i llestes per poder sobreviure a la seva època. Lluitadores i llestes com hem de ser nosaltres per viure a la nostra.
Si un cop llegits els llibres voleu fer un salt cap a l’audiovisual, us recomanem la minisèrie “Alias Grace” amb Sara Gadon interpretant la Grace Marks.
Com hem dit al principi, podeu trobar els llibres a les biblios de L’Hospitalet i també a les llibreries Espai Llavors i Perutxo.
A gaudir!
