Reportatges

L’Hospitalet de Llobregat al capdavant dels municipis de Catalunya amb menys espai verd per habitant

L’Hospitalet compta amb tres parcs categoritzats com refugis climàtics exteriors, però hi ha deficiències importants, com és l’accessibilitat
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

L’estiu és a la cantonada, la calor apreta cada vegada més i molts hospitalencs busquen llocs per fer front a les altes temperatures. Les piscines municipals, els parcs o les biblioteques són alguns dels llocs que l’Administració Pública de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) categoritza com a refugis climàtics, ja que “proporcionin condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes”.

La importància d’aquests refugis és cada cop més evident a nuclis urbans tan densament poblats, com és el cas de l’Hospitalet. Segons les darreres dades d’IDESCAT, la densitat de població de l’Hospitalet és de 21.343,3 persones per quilòmetre quadrat, és a dir, és el municipi de Catalunya amb més habitants per quilòmetre quadrat i el municipi de més de 200.000 habitants més dens d’Espanya.

Davant d’aquesta elevada densitat de població es fan gairebé imprescindibles espais verds, on l’arbrat i la vegetació, a més de produir oxigen, ajuden a regular la temperatura i la humitat, proporcionant un alleugeriment tèrmic. Segons les dades del darrer Anàlisi de sistemes de zones verdes i espais lliures, l’Hospitalet de Llobregat està al capdavant dels municipis de Catalunya de més de 50.000 habitants amb menor espai verd per habitant, concretament 5,57 metres quadrats de zona verda per habitant. Per això, entra a la llista dels 9 municipis de Catalunya que tenen una superfície de zones verdes per habitants inferiors a 10m²/hab. Cal recordar que segons la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), les ciutats han de disposar almenys de 10 a 15 metres quadrats d’àrea verda urbana per habitant.

Tres parcs a l’Hospitalet categoritzats com ‘refugis climàtics exteriors’

L'any passat, l'AMB va posar en marxa una Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), una xarxa que “agrupa els equipaments municipals, com ara biblioteques, centres cívics, escoles, i els espais públics, com ara grans parcs, que poden proporcionar condicions de confort tèrmic en episodis de temperatures extremes”, segons la presentació del projecte.

Dels parcs de l'Hospitalet, tres formen part de la Xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC): Parc de les Planes, Parc de Can Buxeres i Parc de l'Alhambra. Els requisits d'aquests refugis climàtics exteriors és que tinguin punts d'aigua o una presència elevada de vegetació que ajuda a termoregular la temperatura, donant un ambient més fresc i reconfortant.

Mapa de parcs de l’Hospitalet. Font: Ajuntament de L'Hospitalet. Geoportal Cartogràfic

Si bé és molt positiu que la ciutat tingui aquests espais de regulació tèrmica, hi ha deficiències d'importància, com és l'accessibilitat, que entelen aquestes iniciatives de millora climàtica. És el cas del Parc de les Planes, el segon parc més gran de la ciutat (67.548,02 m²), on els veïns es queixen des de fa anys pels accessos al parc, sobretot per als veïns del barri de La Florida i per a les persones de la tercera edat.

Pedro Luna, membre de l'AVIV de La Florida, ens corrobora aquesta queixa: “xoca una mica que, sent un dels objectius dels refugis climàtics condicionar l'espai per als col·lectius més vulnerables; per exemple, per a la gent gran amb malalties cròniques, els accessos al Parc de les Planes siguin tan durs i s’hagi de baixar i pujar un llarg tram d'escales, que els deixa literalment sense alè. Òbviament, això a l'estiu i amb les altes temperatures és una dificultat afegida per accedir al parc. Són molts els veïns i veïnes que reclamen la instal·lació d'escales mecàniques per millorar la mobilitat i els accessos al parc.”

A banda de l'accessibilitat, una altra de les queixes importants és la manca de zones d'ombra. Pedro Luna posa en relleu aquest fet en el cas del Parc de les Planes: “si bé és cert que els darrers anys el parc ha guanyat molta vida, gràcies al condicionament d'una zona de pícnic i de jocs infantils, aquesta mateixa zona és la menys protegida a l'estiu, gairebé sense ombres ni arbres. Tractant-se de la zona més freqüentada del parc és, curiosament, la menys preparada per fer front a les altes temperatures. A la resta del parc sí que hi ha zones més protegides, amb senders per caminar i una gran quantitat d'arbres. Aquesta part sí que reuneix les condicions per ser refugi climàtic.”

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat