Una mica de temps. Això és el que han guanyat, de moment, la cinquantena de persones que viuen des de fa mesos a les naus del carrer Salamina. Temps, també, és la seva principal petició a l’Ajuntament de l’Hospitalet. Avui han respirat. Avui, sembla, que no dormiran al carrer ni tampoc es veuran obligades a treure totes les seves pertinences de la que ha estat la seva llar últimament.
El requeriment de l’Ajuntament de desallotjar l’edifici no s’ha arribat a executar. Aquest matí, termini fixat a la notificació municipal rebuda, no ha aparegut cap dispositiu al carrer Salamina, número 19, per procedir al desallotjament. No obstant això, la defensa lletrada d’aquestes persones i diverses veïnes que els donen suport han convocat a premsa i moviments socials o polítics de l’Hospitalet de Llobregat per explicar la situació d’aquestes famílies o fer-los testimoni, en cas que s’hagués produït el temut desnonament multitudinari.
L’advocada que representa a la família extensa d’origen romanès, Mireia Salazar Gabarró, explica en quin moment legal es troben: “el desnonament no s’ha dut a terme, perquè segons fonts municipals, a l’Ajuntament l’han entès com a un requeriment voluntari i encara no han demanat al jutjat”. Igualment, l’advocada del col·lectiu assenyala que encara no ha rebut resposta al seu recurs de suspensió cautelar fins a poder oferir una alternativa habitacional per a la gent i ha confirmat que la Sindicatura de Greuges de l’Hospitalet tampoc ha rebut cap resposta. Mireia Salazar Gabarró conclou que espera que “l’ajuntament executi tots els deures que té per garantir els drets de les persones”.
A la porta de la nau, els membres d’aquesta família comenten la situació i pregunten a l’advocada sobre les possibilitats reals que tenen. Hi ha qui posa èmfasi sobre el drama humà que suposa per elles abandonar aquesta nau. Són les persones malaltes les que expliquen a les tres periodistes que han acudit a la convocatòria la seva realitat amb tot detall.
Les persones més grans tenen problemes respiratoris, emprenen oxigen o pateixen greus problemes de mobilitat arran lesions a l’espatlla. Altres es troben encara en pitjor situació. Aquest és el cas d’una de les veïnes que només fa un mes ha estat intervinguda a l’hospital de Bellvitge d’un càncer i que està rebent tractament de quimioteràpia. Ho explicava així:
No és la primera vegada que aquesta comunitat es veu en una situació semblant. “No ens volen enlloc. Anem a Serveis Socials i no ens ofereixen cap possibilitat. Nosaltres tenim una mica de recursos de la feina, de recollir ferralla. Sempre oferim pagar un lloguer assequible. Podem assumir 200 euros o així per família. Però no ens ofereixen res, ens diuen que ens espavilem i ningú ens lloga. I quan trobem un lloc on viure ens diuen que hem d’abandonar la nau perquè els preocupa la nostra seguretat”, així s’esplaiava un dels homes que viuen al carrer Salamina i que abans residia a la nau de Vilafranca.
Aquest jove opinava que el tema de la seguretat al·legat des de l’Ajuntament, amb l’ombra de l’incendi mortal a Badalona molt present, era només una disculpa. S’expressava així davant una representació de partits polítics municipals de l’oposició i continuava: “si les preocupés de debò la nostra seguretat, no ens llençaven al carrer amb gent gran malalta i amb fills i filles”. A aquesta conversa van participar les residents de la nau amb els regidors Toni Garcia d’ERC i Laura Alzamora d’En Comú-Podem; també va estar present el membre d’Alternativa d’Esquerres, Joan Font. Els veïns i veïnes de la nau de Salamina compartien d’aquesta manera la seva realitat, pors i anhels.
Omissió o negligencia de Serveis Socials?
Aquest cas és un més dins de la realitat de la ciutat de l’Hospitalet. Cada setmana, el Sindicat de llogateres, l’Assemblea de Drets de l’Hospitalet, la PAH o les xarxes de suport acompanyen a diverses famílies que s’enfronten a l’amenaça d’un desnonament. Aquests col·lectius acostumen a denunciar “la inacció de serveis socials o la no acció preventiva” per evitar un desnonament sense alternativa residencial.
Però, al desallotjament de la nau del carrer Salamina, segons l’advocada de la família, hi ha un component diferent: “En aquest cas és el mateix Ajuntament el que insta al desallotjament”. Igualment, Salazar afirma que és un deure de l’Ajuntament garantir la Salut i la dignitat de les persones. I afegeix que: “aquesta omissió per part de Serveis Socials, que suposa negligència a l’hora de garantir drets, posa de manifest la inexistència de polítiques municipals efectives per tal de garantir drets”.
Districte7 va demanar, la setmana passada, informació a l’Ajuntament sobre si estava prevista alguna actuació d’acompanyament social o oferta d’alternativa habitacional per a les persones que ara resideixen a aquesta nau industrial reconvertida. Encara no hem rebut cap resposta. Fa un parell de setmanes van preguntar a Jesús Husillos, regidor responsable de Benestar Social de l’Ajuntament i a la consellera del ram, Violant Cervera, sobre aquest assumpte. Aquesta va ser la seva resposta:
Mentre el destí immediat d’aquestes famílies es decidirà als despatxos de l’Ajuntament de l’Hospitalet o d’un jutjat, elles i ells seguiran lluitant cada dia per millorar la seva vida amb les seves eines.”La nostra solució podria ser que ens lloguin una nau, entre totes podríem assumir, jo què sé, uns 1.000 euros, i així poder viure juntes, a un espai segur. Ells -l’Ajuntament- tranquils i nosaltres també”, explica el jove que abans denunciava la impotència de la seva situació.
