Ahir vam conèixer la notificació oficial que va emetre l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat que declarava “no habitable” l’edifici de la nau de Salamina 19-35 i instava al desallotjament de les persones que allà resideixen abans del 30 de maig (unes 50 persones distribuïdes en dos nuclis de convivència separats).
Aquest matí, la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, visitava de forma oficial l’Hospitalet de Llobregat per trobar-se amb l’alcaldessa, Núria Marín, i el seu equip de govern municipal i presentar inversions per valor de 3 milions d’euros per a la residència de persones amb discapacitat intel·lectual de Can Serra.
A les portes d’aquest equipament vam preguntar als dos responsables màxims de Benestar i Serveis Socials tant de l’ajuntament, Jesús Husillos, com de la Generalitat, Violant Cervera, sobre quin era el pla previst per donar una resposta social davant el desallotjament imminent d’aquestes persones que viuen al carrer Salamina i es troben en risc d’exclusió social.
Jesús Husillos, tinent d’alcaldia de l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Hospitalet, ha afirmat que “l’ajuntament no ha ordenat cap desallotjament”, matisant que tots els desnonaments “es determinen per l’autoritat judicial”, igualment el regidor ha afegit que “de fer-se efectiu -el desnonament- s’oferiran els recursos socials que aquesta ciutat té per la totalitat de la seva població”. Igualment, preguntat per la resolució signada des de l’ajuntament que demana als jutjats procedir amb el desnonament, Husillos ha insistit a dir que: “en última instància el desallotjament el determina l’autoritat judicial, i si hi ha una qüestió de seguretat pel mig, és bastant obvi que aquest espai no pot continuar sent utilitzar per pernoctar o fer vida qualsevol persona”.
Per la seva banda, la consellera de Drets Socials, Violant Cervera, ha explicat que fa poc des de la Generalitat de Catalunya van anunciar “un pla de xoc per lluitar contra el sensellarisme” i ha confirmat que es destinaran “gairebé 7 milions d’euros” que es distribuiran entre els ajuntaments a través del contracte- programa o conveni de col·laboració entre administracions, “inclòs l’Ajuntament de l’Hospitalet”. Igualment, la consellera ha aclarit que, actualment, estan “treballant amb l’Ajuntament de l’Hospitalet en la redacció d’aquest contracte-programa”.
La defensa de les residents anuncia un recurs contra el desnonament
D’altra banda, Mireia Salazar Gabarró, l’advocada que porta la defensa de la família extensa que resideix actualment a uns dels nuclis de convivència a la nau de Salamina, ha anunciat que “s’està estudiant la interposició de recurs per suspendre executivitat de la mesura de desallotjament” per motius socials i fins a trobar una alternativa habitacional per a totes aquestes persones. Igualment, la defensa de les residents a la nau de Salamina ja ha demanat oficialment reunió amb Merche García, Síndica de Greuges de l’Hospitalet, per exposar la situació i demanar empara d’aquest ens públic.
Mentre tot això passa, al carrer Salamina aquest matí s’afanyaven descarregant els carritos de la compra i la furgoneta amb els quals recullen ferralla aquestes persones. Així em trobo amb la família. Moltes cares són conegudes del desallotjament de la nau de Vilafranca. Xerrem amb un cafè a la mà sobre com veuen ells i elles la situació. No és la primera vegada que han de desmuntar i tornar a muntar la seva vida. N. explica que quan van arribar al mes de desembre a la nau de Salamina van llançar fins a tres furgonetes plenes de brossa. Han netejat i acondicionat l’espai. També m’ensenya el quadre elèctric que van arreglar. Han estat mesos equipant la nau per a fer d’aquest sostre una mena de llar. També, amb una zona de magatzem de les seves eines i el material recollit cada dia als carrers de l’Hospitalet i que és la seva forma de guanyar-se la vida.
“Necessitem temps, que ens donin més temps, si us plau, o un pis o una casa on viure pagant un poc de lloguer”, diu N. i continua: “fer-nos fora, amb totes les nostres coses un altre cop, així d’un dia per un altre és injust”, es lamenta mentre la resta del grup es mentalitza que potser cal traslladar-se de nou. Es percep una manca de confiança en les administracions i els serveis socials. Totes atresoren experiències dolentes i poques solucions concretes per a les seves vides. En qualsevol cas, se senten amb el dret de lluitar i sembla que el seu futur, sigui quin sigui, serà compartit, com ha estat fins ara. També, aquesta vegada, a diferència del desallotjament de Vilafranca, s’han assabentat abans de la data d’execució i compten amb suport legal.
