705 persones ateses el darrer any, de les quals el 78% dones. Un 66% arribat des del districte de La Florida-Les Planes. Tot un espai de trobada entre persones i cultures, en una zona molt necessitada d’espais on poder desenvolupar activitats laborals, académiques i socials. L’Escola de Vida de La Florida, situada a l’interior de l’edifici on resideixen l’Escola Joaquim Ruyra i L’INS Eduard Fontserè (malgrat que fan classes en d’altres punts del barri), fa tres anys que dona un servei ampli a tot de persones que volen, des de estudiar idiomes (català, castellà, anglès), obtenir l’escolarització obligatòria, o simplement tenir un suport per gestionar tràmits amb les administracions públiques.
Ens apropem al complex educatiu que formen aquests centres d’estudiants. La Florida és un barri amb gent molt i molt variada. Molts països, religions, formes de viure hi conviuen. I aquest ambient es trasllada als centres escolars. Allà, a l’escola Joaquim Ruyra, pugem un pis, entre una munió important de nenes i nens, per apropar-nos al despatx on treballen les encarregades de l’Escola de Vida. Ens trobem a la Karla Montenegro, la Vero Cano i la Montse Vives, tres de les caps visibles del projecte. Posteriorment apareixerà en Nordin Naï, professor i peça important, recolzament per les altres tres figures. M’ensenyen una pissarra on es veuen els horaris i els professors. Des de castellà i català, fins a neolectura, classe Alfa d’iniciació o Acollida.
“Ens agradaria que hi haguessin més voluntaris, de fet és una àrea que volem desenvolupar més, en tenim 8 o 9 però al final el projecte el portem l’equip amb els professors contractats, i ens encantaria que més gent hi participés, som un projecte comunitari i un espai de trobada, una necessitat que feia temps que es demanava” ens explica la Karla Montenegro. L’Escola de Vida, nascuda al 2019, respon a un problema real al barri. Des del 2015 no existia cap escola d’adults al Districte IV i fins al 2019, els majors d’edat que volien estudiar havien de buscar-se la vida fora. Aquesta aula estava adscrita al CFA (centre de formació d’adults) San Ramon i era un petit lloc que no donava l’abast davant la gran demanda que hi havia. Un cop va tancar, els alumnes van anar als CFA de Collblanc i Pubilla Cases, i el districte, superpoblat, es va quedar sense.
“Tot va començar amb la demanda de les famílies. Volien aprendre català i castellà, el barri n’estava ple de persones que tenien aquesta necessitat. Van ser elles mateixes que es van posar d’acord, l’escola Joaquim Ruyra és una comunitat d’aprenentatge, per tant hi ha participació directe de les famílies en el projecte, aquí estava la llavor i aprofitant una de les línies de treball del Pla Integral, la taula d’educació, aquestes famílies van portar aquest problema perquè es pugués debatre. La taula va detectar que no existia cap centre de formació de persones adultes i van decidir centrar-s’hi” ens explica la Vero Cano.
Després d’aquest primer anàlisi, gràcies a les demandes de les famílies, es va proposar l’opció de veure altres projectes semblants al Barcelonès. “es va veure la comunitat d’aprenentatge de la Verneda, amb una idiosincràcia singular, després l’escola comunitària La Troca, del barri de Sants, un projecte sorgit des de la base comunitària educativa dels veïns i veïnes, l’escola de Caritas al barri de Pubilla Cases, es van explorar moltes possibilitats” ens relata Cano. En aquella taula, amb diferents caps visibles (veïnat, entitats, educadors i personal de l’Ajuntament) es va començar a avaluar com podia ser el projecte i es va oferir una proposta.
“Les famílies no lideraven el projecte, hi participaven d’una manera activa, però el nucli central de treball era un grup motor integrat pels diferents sectors i era qui marcava les directrius” ens corregeix la Karla Montenegro. “Ells eren el motor del desenvolupament. Un cop trobem el problema, s’elabora un pla i copsem la necessitat real, és el moment d’actuar. Fins al moment només hi havien diferents iniciatives que intentaven donar resposta a les necessitats de formació de la població, no obstant no donaven abast, que si ara fem un curset de català, ara d’informàtica, ara fem acompanyament… però no hi havia un projecte unitari, un seguiment, una proposta real, amb gent professional. Això era i és l’escola de vida” ens explica.
Durant la segona fase del projecte es van recollir 390 enquestes de gent del barri per veure quines eren les necessitat educatives i que podien oferir. Precisament, es busca la participació del veïnat, que la gent se senti realment el projecte com a seu. Es van fer diferents sessions per triar el nom de l’escola i presentar el projecte al barri i a la comunitat. Finalment, al setembre de 2019 s’obren les portes. “I poc després arriba el confinament per la pandèmia, mala sort també!” ens diu la Montse Vives. “Però havíem fet un treball molt interessant abans. La Vero va sistematitzar el projecte i el suport veïnal va ser important per portar la gent a les convocatòries. Les entitats del barri ens donaven suport, com ara La cooperativa BROTES, l’entitat Contorno Urbano, l’espai Jove Sidecar, el Centre de Normalització Lingüística i d’altres” ens comenta.
Els hi preguntem per un tema controvertit i que ha portat debat més d’un cop. És l’Escola de Vida un projecte del Pla Integral? Elles ho tenen clar. “L’Escola de Vida rep un impuls important per part de l’oficina del Pla Integral però no és un projecte d’ells. Diferents agents van ajudar i un d’ells és aquesta oficina (Pla de Regeneració Urbana Integral Les Planes Blocs Florida), però no hem nascut d’ells. De fet, nosaltres volem que sigui més participativa i més comunitària, per això volem més voluntaris i voluntàries. De fet, qui realment mou el projecte és l’AMPA, que és qui va agafar de bon començament el timó. A partir d’aquí, tothom posa de la seva part però volem que sigui un projecte de barri i pel barri, fet per la gent d’aquí” admet Karla Montenegro.
Segons dades de transparència econòmica de la mateixa Escola de Vida, el projecte ha rebut l’últim any una subvenció de l’ajuntament de 125.000 euros, dues de la Generalitat (mitjançant, una d’elles la convocatòria de COSPE) d’uns 46.000 euros. Però no és suficient per la gran quantitat de feina que encara queda per fer. “Necessitem més recursos, tres vegades més del que rebem” admet Karla Montenegro. “La Generalitat hauria de posar més. Tenim aquestes dues fonts de finaçament al 2021, subvencions de capital privat i públic però és tal la necessitat del barri, és tan gran el treball en xarxa i l’atenció que donem que en necessitem més. Hem obert la porta a gent del barri que no sabia com apropar-se a l’administració per tramitar coses importants. Hem jugat paper d’orientadores, psicòloges, a banda de professores i professors. Molts no saben on picar i venen a nosaltres, això s’hauria de tenir en compte” explica Vero Cano.
A banda de la pota de formació, l’Escola de Vida té un paper d’acompanyament i orientació als adults que el juga per necessitat. El seguiment dels alumnes, per part d’en Nordin Naï, ajuda en el futur a poder trobar feina per aquestes persones. Això també ho ha provocat el fet de pol·linitzar altres espais del barri. L’Escola de Vida, en part degut al que va succeïr amb la pandèmia, es va decidir a entrar en d’altres projectes del barri per poder oferir més serveis educatius. Així doncs, l’Espai Sidecar, Matacavalls o el Centre Ana Díaz Rico també són punts on l’Escola de Vida té un petit feu. “És molt important que l’associació de veïns estigui vinculada al projecte, estem oberts per treballar amb qualsevol entitat i ens del barri” relata Montse Vives.
Tant la Karla com la Vero i la Montse dediquen el seu temps laboral i professional a aquest projecte, una escola que té moltes similituds amb els altres projectes consultats del Barcelonès, com ara el fet de ser una escolta comunitària (com La Troca a Sants). No obstant, hi ha diferències importants. “Ells tenen un equip de nou persones, fan molta incidència política, venen de la base i tenen un recorregut més gran. Nosaltres som fruit de la taula on participaven diferents sectors del barri. Això sí, tenim exactament la mateixa inspiració” ens comenta Karla.
Des d’alfabetització, passant per llengues, grups de neolectura, tallers de criança positiva i costura, xerrades sobre formació professional, certificats i homologació de títols, amb participació als mercats solidaris per recollir joguines, roba o llibres o col·laboracions al voltant del 8M, una tasca gegant dins d’un districte necessitat de sinergies, serveis primordials i d’una participació comunitària que sembla que poc a poc es va movent. Altres entitats fan una feina semblant, de dinamització, amb l’objectiu de treballar des de la base. L’escola de vida n’és una d’elles. Són tres anys d’activitats educatives per adults. El seu equip treballa perque en siguin molts més.
