12 Barris

L’Ajuntament va utilitzar els telèfons mòbils durant 4 mesos per estudiar la mobilitat

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

La mobilitat de la població de l’Hospitalet es va reduir gairebé a la meitat durant la segona onada de la pandèmia. Aquest és el principal descobriment de l’estudi dut a terme per Telefónica i encarregat per l’Ajuntament de l’Hospitalet. L’anàlisi de mobilitat s’ha fet a partir de les dades dels telèfons mòbils i utilitzant la tecnologia big data. 

L’estudi, que ha tingut un cost de 9.680 euros i ha estat adjudicat per un procediment negociat sense publicitat, seguint una tramitació d’emergència. La memòria justificativa del projecte explica que aquest estudi ha de servir per conèixer “el comportament de la mobilitat o immobilitat de la població”, esdevenint un “element essencial per ajudar al control i expansió de la malaltia i preveure una millor planificació de les actuacions públiques de prevenció i control de la COVID-19”. 

La nota de premsa que l’Ajuntament ha fet arribar als mitjans de comunicació aporta informació sobre els tipus de desplaçaments i la seva freqüència. No obstant, a la informació facilitada no s’avança cap proposta d’actuació en la millora de la mobilitat municipal, ja sigui a peu o mitjançant el transport públic o privat. Districte 7 ha preguntat en repetides ocasions, des del 12 de gener, a l’Ajuntament de la ciutat per aquest tema sense obtenir-ne cap resposta.

El president de la Federació d’Associacions de Veïns, Manuel Piñar, ha valorat aquest estudi com a “necessari per començar a fer alguna cosa a la ciutat”. Pel president del moviment veïnal, “els polítics locals estan desapareguts des que el cas Consell Esportiu va afectar a l’alcaldessa. Demanem que la ciutat comenci a funcionar i es prenguin mesures, no podem tenir una ciutat paralitzada per aquest problema”.

 Aprofitar la crisi per “repensar la ciutat”

Segons Oriol Marquet , investigador post doctoral del Grup d’Estudis en Mobilitat, Transport i Territori (GEMOTT) de la Universitat Autònoma de Barcelona, “els municipis han de plantejar-se si volen mantenir els models de mobilitat d’abans de la pandèmia o apostar per una mobilitat de proximitat” amb ciutats que tinguin a l’abast allò que necessita la ciutadania. 

Les restriccions a la mobilitat i l’increment del teletreball han suposat una baixada considerable dels moviments. Marquet considera que “està baixant l’ús del transport públic per por i s’està compensant amb una petita pujada del transport privat i, sobretot, amb més transport actiu: a peu i en bicicleta”. Molts municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, com la pròpia capital o Sabadell, han aplicat l’anomenat “urbanisme tàctic”. Per Marquet, “es tracta de mesures ràpides i barates, que no requereixen una gran planificació i que són reversibles”. Alguns exemples d’aquest urbanisme tàctic és la reducció de carrils de circulació per donar més espai als vianants, l’increment ràpid de carrils bici, o l’ús de pintura per delimitar espais públics.  

Per aquest investigador, expert en mobilitat, és cabdal repensar les ciutats que actualment “destinen fins al 60% de l’espai públic al transport privat quan representen menys del 20% dels desplaçaments” i cal reforçar ciutats i barris amb els serveis necessaris a l’abast de la ciutadania. 

Reducció de la mobilitat durant la segona onada

L’estudi presenta com a resultats la reducció a gairebé la meitat del nombre de desplaçaments —sobretot els que implicaven sortides del municipi—, la pèrdua de pes relatiu dels desplaçaments en cap de setmana respecte als dies feiners, la forta davallada dels moviments a altres localitats durant el període de confinament municipal de cap de setmana i la reducció de la mobilitat durant les festes de Nadal.

Segons l’estudi, els moviments en cap de setmana van perdre pes en relació amb els dies feiners. Així, durant el període de confinament municipal de cap de setmana —del 30 d’octubre al 13 de desembre— els moviments fora del municipi van ser un 42% inferiors als de la resta de caps de setmana del període analitzat. Els desplaçaments entre setmana van ser menys uniformes durant la segona onada que abans de la Covid-19. Un fet que podria estar associat a les situacions de teletreball.

Aquest estudi es va dur a terme amb les dades de mobilitat recollides per Telefónica entre els mesos de setembre i desembre de 2020, seguint quatre franges horàries diferenciades i comparant-les amb el mes de febrer del mateix any, per tenir una referencia prèvia a la pandèmia.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat