El passat dilluns 17 de juliol, el pati de la llibreria Espai Llavors es va omplir de públic per acollir una taula rodona molt especial, dins del marc del projecte `La Memòria de les Llambordes’. La trobada va comptar amb la participació d’Alba G Mora, autora del fanzine ‘La Florida/ Chamberí’ juntament amb el Jorge Cascante; i Núria Giráldez, autora del fanzine ‘Mijina’. Totes dues van compartir reflexions al voltant de la creació, el relat escrit i oral, l’orgull de classe i la memòria.
El propòsit de la taula rodona va ser explorar el contingut dels dos fanzines, que abordaven la memòria de les seves llars i dels barris des d’una perspectiva molt personal i subjectiva, però amb una projecció, cada o no, col·lectiva.
Per obrir el debat, la primera pregunta que es va llançar a les dues autores de l’Hospitalet va ser que facin una definició del concepte de memòria i explicar el paper fonamental que aquesta jugava en les seves vides i els seus treballs. Núria Giráldez, va assegurar que per a ella, “la memòria és la capacitat de recordar més enllà de les paraules”, especialment, el que va viure de petita i allò que li han transmès els seus avis i la seva mare. Alba G. Mora, d’altra banda, va descriure la memòria com una forma de construir un relat de futur, “més que mirar al passat”, i va destacar la importància dels arxius fotogràfics familiars com a inspiració per al seu treball.
A continuació, es va aprofundir en el tema de la memòria col·lectiva i les vivències compartides. Les autores van parlar de la importància dels relats i els arxius familiars en la construcció d’aquesta memòria i com van ser inspirades a escriure sobre aquestes temàtiques. Mora i Giráldez van coincidir en el fet que després d’escriure i publicar els seus treballs es van adonar del reflex i identificació que les seves experiències i escrits despertaven entre la seva audiència.
Es va parlar sobre com els seus fanzines van obrir converses amb el territori i els barris, i com van treballar amb estereotips i etiquetes que sovint s’associen amb determinades àrees geogràfiques. Les autores van compartir les seves experiències en aquest sentit, destacant la necessitat de desafiar-les i presentar una visió més completa i auténtica dels seus barris, així com el seu desig de construir un relat més ampli i inclusiu.
“Mijina té sentit quan es comparteix. Fam, treball, precarietat, herència… tots són temes universals i que molta gent està treballant aquests aspectes des d’altres llocs”, va explicar Núria Giráldez.
Respecte als seus descobriments del barri o l’Hospitalet de Llobregat a través del fanzine, Núria va destacar que la relació amb “la ciutat és ambivalent”. L’escriptora riberenca es pregunta si és la ciutat on vol quedar-se i afegeix que: “Hi ha molt de dolor, també a la ciutat. Vivim en una realitat que ens ofega i que volem canviar, però és difícil”, conclou.
Etiquetes de barri i classe obrera
D’altra banda, Alba va explicar com li van afectar les etiquetes i l’estigma dels nostres barris a l’hora de fer el seu fanzine. “El text va sortir molt sol, no tenia objectius en escriure”, explica Alba G Mora qui continua dient que: “Va ser un text que es va crear de manera molt fragmentària, no em podia permetre seure a escriure… està escrit a estones, de camí al treball, etc. Hi havia una necessitat també de reconciliar-me amb el passat familiar i amb l’estigma de classe”.
Precisament, aquest sentiment d’inferioritat econòmica i social, aquesta sensació de certa vergonya arran els orígens i treballs de les seves famílies és un fet compartit que van viure molt intensament Alba G Mora i Núria Giráldez durant la seva etapa universitària dins del grau d’estudis literaris.
“Quan ens dediquem a l’àmbit cultural, a vegades ens sentim insegures per no tenir el bagatge o les lectures que té gent de classe més alta”, explica Núria, qui afegeix: “en la carrera la majoria d’estudiants tenen un capital cultural que no tenim nosaltres. Hi ha companyes que acaben en un cert desclassament, auspiciat per un àmbit cultural on sembla que mai es parla de diners. Jo vull reivindicar que es pot escriure des dels barris”.
Aquest és un altre llegat dels carrers de l’Hospitalet, un altre record de precarietat, esforç i angoixa gravat a la pedra de les llambordes dels seus barris que encara viatja de generación en generación.
Alba G Mora coneix molt bé aquest fenomen. Ella és la coordinadora editorial del projecte de col·laboració entre Blackie Books i la llibreria Espai Llavors i que s’ha posat en marxa al barri de La Florida. El projecte inclou un concurs de relats en el que han participat al voltant de 80 alumnes d’un parell d’instituts del barri d’entre 15 i 18 anys. Mora narra com el va afectar moltes històries personals recollides als relats del jovent per la seva duresa i perquè replicaven problemes econòmics i familiars i patiments que es repetien. “Relats de La Florida es converteixi en un mitjà d’expressió, gairebé de teràpia, pels joves. Els relats són molt durs, coses que joves d’aquesta edat no haurien de haver-hi viscut”, diu l’Alba G. Mora.
Fanzine, cultura i l’Hospitalet
Al debat també van tenir espai qüestions formals o literàries com el format escollit per expressar-se o com s’imaginaven el futur de la cultura a l’Hospitalet.
Giráldez va explicar que “la clau del fanzine és que és autoeditat, permet llibertat total, i permet relats que se surten de l’hegemonia. Qualsevol persona pot fer un fanzine. És una opció econòmica i accesible”. I és que per a Núria el component fonamental del seu somni sobre com voldria que fos la cultura a l’Hospitalet passa pel fet intergeneracional. “Jo penso en un model o en un imaginari com el de la perruqueria de la meva mare, allà tothom comparteix, explica, recorda i és un punt de trobada constant i intergeneracional… “, afirma.
D’altra banda, per a Mora, la cultura de l’Hospitalet està molt relacionada amb l’oci i també s’emmarca massa sota la institució. ¨Jo vull una cultura que no sigui institucional i que estigui oberta a tothom, amb veus diverses”.
Com van influir les seves mares al seu treball creatiu?
Tot i que no fos el tema principal dels seus treballs creatius als fanzines La Florida i Mijina, les mares, les mares treballadores, estan molt presents a totes dues obres. L’esforç i hores de feines molt dures, el llegat i responsabilitat d’aprofitar el que la família les havia donat, el somni de les àvies que la seva neta tingui una feina estable, sigui al súper o a l’oficina so temes que impregnen les pàgines dels seus fanzines.
“Quan vens de classe obrera, sempre hi ha un moment en què penses en la teva mare, en què se senti orgullosa, en què tot l’esforç que ha fet per tirar-te endavant hagi valgut la pena”, narra l’Alba qui afegeix que aconseguir dedicar-se al que volia és motiu de doble orgull: “no tinc padrins, no tinc contactes i ho he aconseguit. Això és doble orgull tot i que sé que la meva mare estaria orgullosa també si jo hagués seguit treballant al Nostrum”.
Aquest acte de ‘La Memòria de les Llambordes’ es va tancar amb la lectura de dos fragments o capítols dels seus fanzine. Núria Giráldez va llegir el poema ‘Las manos de mi madre’ i Alba G Mora un text escrit, precisament per la seva mare, la Paqui Mora Lora.
