Cultura

El Museu de l’Hospitalet va acollir una videoconferència conduïda per Marta Simó sobre les víctimes de l’Holocaust

La sociòloga va fer menció als 65 hospitalencs deportats al camp d’Auschwitz.
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

El Museu de L’Hospitalet va commemorar dimarts el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, que es celebra avui dia 27 de gener. I ho va fer amb una videoconferència conduïda per la sociòloga de la UAB Marta Simó, especialista en identitats jueves. Simó va fer una explicació global sobre el perquè commemorem aquesta data i sobre la feina que s’està fent i encara manca per fer sobre difusió i ensenyança de la memòria històrica i dels fets que van ocórrer en els camps de concentració i extermini.

Simó va vehicular la seva conferència en dues parts. La primera, l’explicació de perquè existeix aquest dia en concret per commemorar a les víctimes de l’holocaust. Aquest fet, la persecució i assassinat sistemàtic d’aproximadament sis milions de jueus organitzat per part de l’estat nazi i els seus col·laboradors, es recorda, d’entrada i segons explica Simó, perquè serveixi com a memòria de manera solemne d’un seguit de persones i famílies que necessiten ser recordades. Simó, a més a més, va voler recordar que en el mateix moment també es perpetuava un altre genocidi, la persecució de tots aquells que els nazis consideraven inferiors, com ara persones d’ètnia gitana, persones del col·lectiu LGTBI+, testimonis de Jehova, etc…

Segons Simó, es commemora el 27 de gener perquè “és el dia en el qual s’allibera Auschwitz per part de l’exèrcit roig, una manera de teixir una connexió entre l’est i l’oest. A més, en aquest camp és on es van perpetrar el major nombre de víctimes, hi residien el major nombre de col·lectius, era camp de concentració i extermini alhora i finalment perquè és dels pocs on existeixen documents gràfics de la destrucció”.

Camp de concentració d’Auschwitz

A més a més, la sociòloga va voler deixar clar que la seva creació també té un punt de vista didàctic. “A Suècia, l’any 2000, encara es detectava un cert negacionisme a l’escoles i un total desconeixement sobre el que va succeir durant l’holocaust. Durant aquell mateix any, en el consell de seminaris d’Europa, s’explica com s’ha d’enfocar aquest crim de cara a fer-ne un ús d’ensenyament per evitar que una cosa així pogués tornar a passar”.

D’altra banda, cal destacar el punt de vista hospitalenc. Agustín Castellano, moderador de la videoconferència i membre del Museu de L’Hospitalet, va fer un esment als 65 deportats i a les 4 persones obligades a treballs forçats que eren procedents de l’Hospitalet de Llobregat, com ara Josep Biosca i Manel Sans, que van estar a França, Pedro Gras, a la illa de Guernsey o Francesc Ricart (del qual es desconeix la seva destinació). No obstant, va apuntar que no “podem confirmar al 100% que tots tinguessin la seva adreça a l’Hospitalet”.

Tant Castellano com Simó van esmentar el treball portat a terme per Tània Gonzàlez, “Los hospitalenses del triángulo azul”, un estudi sobre totes aquestes persones de la ciutat que van ser deportades a camps de concentració, com ara José Ramis, assassinat a Mauthausen.

Simó, a banda de l’explicació històrica, també es va voler centrar en la relació amb el dia d’avui. “Hem d’ensenyar en matèria de drets humans. La declaració es va fer, malauradament, arrel de l’holocaust jueu, i un dels fets pels quals es pot perpetrar un genocidi és perquè l’estat que l’executa ho nega. Es tracta d’actuar davant d’aquesta negació, no permetre que la posin en pràctica perquè sinó no tindrem coneixement del que està succeint”, explicava.

Finalment, també va voler fer esment a l’actualitat política, relacionant-ho amb l’auge de l’extrema dreta. “Estem veient un augment de la radicalització política. Estic en una recerca d’aquesta temàtica i estem tornant a veure un augment del nazisme i l’holocaust en el discurs polític, orquestrada per la dreta radical, però apuntant-se tots els partits. Això provoca una banalització del que va ser” sentenciava Simó.

La conferència va tenir una durada d’hora i quart i els últims vint minuts van ser dedicats a les preguntes dels espectadors, a banda de les últimes reflexions de Marta Simó, que va rematar l’explicació amb un missatge de futur de cara a les generacions d’estudiants actuals “soc summament optimista perquè els meus alumnes universitaris tenen una receptivitat i una capacitat de confrontar aquest tipus de situacions molt més gran del que teníem nosaltres” va explicar.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat