L’actual cap de l’oposició no serà al ple municipal després de les pròximes eleccions. Així ho ha decidit el seu partit, ERC, i ell ho ha acceptat tot i que es mostra molt crític amb el candidat que l’haurà de substituir: Jaume Graells. Antoni Garcia ha estat bel·ligerant amb el govern municipal, a qui acusa d’haver cedit la planificació urbanística de la ciutat a les empreses immobiliàries. Apunta a “l’augment de les desigualtats socials dins de la ciutat” com una de les principals problemàtiques de l’Hospitalet i aposta per rehabilitar els antics edificis abans de construir-ne de nous, per tal de garantir el dret a l’habitatge.
Com valores la legislatura que acaba?
Ha estat un mandat completament diferent, marcat, en primer lloc per la crisi de la covid-19 i posteriorment per la guerra d’Ucraïna. Crisis que han manifestat com a la nostra ciutat s’han agreujat els problemes que teníem en els àmbits social, de l’habitatge i urbanístic.
Les escletxes de la desigualtat han augmentat i avui tenim una ciutat encara més fracturada socialment. Una situació que s’ha agreujat i a la qual el govern no ha sabut donar solució. També ha estat un mandat marcat pel cas de corrupció al Consell Esportiu.
Quines responsabilitats es poden demanar al govern municipal per l’agreujament d’aquesta fractura social?
En l’àmbit d’Hospitalet, des de fa molt de temps, veiem com creixen les desigualtats entre persones, famílies i barris. Nosaltres (ERC) al programa electoral proposàvem un pla de xoc social. Avui ens trobem que s’ha agreujat a causa de la crisi de la covid-19, i que més del 40% de les famílies estan al llindar de la pobresa. Tenir feina no és garantia de res perquè hi ha moltes famílies que no arriben a finals de mes i molts veïns encara no han sortit de la crisi del 2008.
Això implica fer polítiques públiques des dels diferents àmbits: local, català i estatal, en treball i habitatge. Serveis socials ja no funcionava correctament abans de la pandèmia i avui es troben saturats i amb manca de professionals. Molta de la tasca que havia de cobrir serveis socials durant la pandèmia l’han cobert entitats: ONG més clàssiques com la Creu Roja o xarxes veïnals. Allà on no arribava l’administració han arribat les entitats, per exemple a l’hora de garantir els serveis bàsics com l’alimentació.
Vaja.
Això ha de fer replantejar el model de serveis socials a la ciutat, hem d’aportar els recursos suficients perquè la pobresa disminueixi. Cal crear ocupació de qualitat i establir polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge: l’Hospitalet és dels pocs municipis que no té parc públic de lloguer.
Necessitem un pla de xoc als barris, que s’aposti per la rehabilitació urbanística dels edificis. Hem de rehabilitar més i construir menys. Hem de millorar l’espai públic. Treballar per garantir més zones verdes, que estem molt per sota del que marca l’OMS, i desenvolupar polítiques en aquest pla de barris que garanteixin el dret a la sanitat i educació pública i uns serveis socials dignes.
Estem a la cua de zones verdes, però com s’hauria de fer amb el poc espai disponible que queda a la ciutat?
El soterrament de les vies haurà de ser espai verd, no podem tenir més edificis. També hem de buscar les micro zones verdes. Crear espais saludables, lliures i verds amb el que tenim. Cal una reconversió d’alguns carrers i espais de la ciutat per augmentar les zones verdes més enllà de les operacions urbanístiques més grans, com el soterrament.
No podem tenir un model urbanístic on a cada espai buit es construeix un nou edifici. Acaba creant més massificació i menys zones verdes. Cosme Toda és un clar exemple del model insostenible que no es pot repetir més en aquesta ciutat.
Cosme Toda era un projecte aprovat el 2007 que va caure per la crisi immobiliària i en comptes de replantejar-se, com vam demanar des del grup municipal, s’ha seguit endavant. En aquella zona podrien haver-hi alguns pisos però tenir zona verda per als veïns i les veïnes. I això pot passar en altres llocs de la ciutat en desús que en comptes de reconvertir-se acaben sent promocions immobiliàries.
En el cas de Cosme Toda només hem vist la meitat, encara falta construir-se fins a la via del tren.
El govern de l’Hospitalet és la icona d’un model urbanístic obsolet i insostenible que aposta per l’especulació urbanística i, a més, no garanteix el dret a un habitatge digne. Estem parlant de preus inassolibles per molts ciutadans i ciutadanes de la ciutat.
“El govern de l’Hospitalet és la icona d’un model urbanístic obsolet i insostenible”
Un model urbanístic que farà augmentar la densitat i deixarà en una situació crítica els equipaments públics sanitaris i educatius. A l’Hospitalet la planificació urbanística la fan les immobiliàries i no el govern. Això ha de canviar, tenim un urbanisme salvatge que promou l’especulació i no el dret a l’habitatge.
Has estat una de les persones més bel·ligerants en el cas Consell Esportiu. Com creus que ha reaccionat l’alcaldessa?
L’alcaldessa va reaccionar tard. Quan va esclatar el cas amb indicis d’utilització indeguda de recursos públics que havien d’anar destinats a la promoció de l’esport i van acabar en pagaments d’indemnitzacions fraudulentes, multes i altres fins particulars, l’alcaldessa havia d’apartar immediatament els dos regidors implicats.
No ho va fer. Li vam demanar que els apartés per preservar la institució i la bona tasca del Consell Esportiu en la promoció de l’esport.
També crec que visualitza el model del PSC dels darrers 40 anys. Un model clientelar, que confon la institució amb el partit i això perjudica la ciutat. Hem de preservar la institució, no pot haver-hi cap cèntim d’euro utilitzat de manera fraudulenta, com s’ha comprovat.
El candidat d’ERC a les eleccions vinents és en Jaume Graells, fins fa poc regidor socialista. Ell va denunciar el cas, però coneixia aquesta xarxa clientelar des de dins. Com valores la seva proclamació com a candidat?
En Jaume Graells representa el model del PSC. Durant més d’una dècada ha defensat aquest model que és contradictori amb el model republicà. La decisió de la seva candidatura l’ha pres l’executiva nacional d’ERC que ha preferit posar de cap de llista a una persona que fins abans-d’ahir militava al PSC i ha defensat el seu model de ciutat. Una persona que l’1-O es va negar a obrir les escoles com a regidor d’educació, que va justificar la violència policial o que va donar suport al 155.
Avui ERC té un candidat que ha defensat el model del PSC sense cap mena de fissura en els darrers anys. Fins i tot en aquest mandat, quan Graells per denunciar el cas del Consell Esportiu es va trobar en una situació incòmoda dins el grup socialista. Li vam demanar que trenqués la disciplina de vot en temes importants com el tancament de la biblioteca de Santa Eulàlia, la gestió de la fàbrica Albert Germans o el projecte de Cosme Toda. I mai ho va fer. El Jaume Graells sempre ens ha manifestat que ell compartia el model dels socialistes i que només discrepava de la gestió del cas del Consell Esportiu.
Malauradament, el PSC presenta dos candidats en aquestes eleccions: Núria Marín i Jaume Graells. La ciutat necessita un canvi i no un recanvi. Jo desitjo i espero que hi hagi un canvi real a la ciutat que acabi amb aquest model del PSC imposat durant 40 anys, que entri aire nou amb un plantejament alternatiu al que hem viscut i que ja està esgotat.
Tu vas donar suport al Jaume Graells quan va fer la denúncia i va ser apartat del seu grup municipal. Com has viscut, personalment, que l’hagin fet candidat d’ERC?
Són coses de la política. Vam donar suport al Jaume Graells amb la denúncia, tot i que ell havia format part del Consell Esportiu des del 2011. Donar suport a totes les persones que denuncien la corrupció ho hauria de fer la pròpia institució. En aquest tema sempre ha tingut el meu suport, però el seu model de ciutat és oposat al que defensàvem els republicans.
Jo marxo satisfet per la feina feta, per assolir que ERC fos segona força el 2019 i haver construït una alternativa al partit dels socialistes. La política institucional ha estat una etapa i continuaré treballant per una alternativa a aquesta ciutat, però avui en dia a mi en Jaume Graells no em representa. No representa els valors republicans.
ERC és un partit assembleari, com és que no hi ha hagut primàries?
Perquè no hi ha hagut més d’un candidat. A mi se’m va comunicar que no tindria suport i vaig acceptar la decisió de l’executiva nacional, però no la comparteixo. He acatat la decisió del meu partit, però no la comparteixo.
Faig un pas al costat, no aniré a les llistes tot i que em van proposar d’anar com a número 3. Tampoc donaré suport a aquest projecte.
“El PSC presenta dos candidats en aquestes eleccions: Núria Marín i Jaume Graells”
On seràs després de les eleccions?
On he estat sempre. La política es fa des de molts àmbits: una associació de veïns, una entitat esportiva o cultural, una ONG. La política és intentar millorar les condicions de vida de la nostra ciutat i societat. Jo vaig entrar a fer política quan tenia 15 anys, a la Crida per la Solidaritat. He participat en el moviment ecologista, en diferents entitats de la ciutat.
Ara he tingut una etapa de 8 anys de política institucional que agraeixo, perquè pots incidir des de la institució. Però el dia que deixi de ser regidor seguiré a les entitats i plataformes, allà d’on vinc, i continuaré treballant per aquesta ciutat que estimo. Tornaré al món associatiu i a la meva feina, que no era la política. Vaig demanar una excedència i retornaré al meu lloc de treball. Un dels problemes és que hi ha gent que la seva professió és la política i acaba condicionant la situació personal en lloc de l’interès públic.
En certa manera ara soc lliure de manifestar alguns tipus de discrepàncies en temes de ciutat. No visc de la política.
En què podrem escoltar-te comentaris crítics?
(Riu) Ara no avançaré res perquè tinc una tasca de regidor, però la meva voluntat és participar més activament al teixit associatiu. Soc soci de diferents entitats de la ciutat i col·laboraré com a soci.
Un espai en què has participat des de fa anys és en la Plataforma Pedro Álvarez. Creus que l’Hospitalet ha donat un tracte just a la família Álvarez Peso?
No. La família del Pedro Álvarez els vaig conèixer que jo tenia 17 o 18 anys. Des de la pròpia institució -tant l’Ajuntament com la Generalitat de Catalunya- no s’ha estat a l’altura. Que una família que perd el seu fill perquè ha estat assassinat per un policia no tingui garantia de justícia és un fracàs de les institucions i del model democràtic. Si en lloc del Juanjo hagués estat una persona amb un altre estatus o vinculat a la monarquia, s’hauria solucionat l’endemà.
A l’inici del cas tothom es va abocar, però després hi ha hagut un desert, una manca de suport institucional. Es reclamava justícia per aquest jove i hi ha hagut impunitat policial. Una de les tasques com a regidor, juntament amb el Khristian Giménez de la CUP-PA, ha estat posar de manifest aquesta situació. Es va aconseguir alguna declaració de l’administració municipal, mostrar una mica d’empatia. Però malauradament no s’ha estat a l’alçada davant d’aquesta injustícia que cap societat democràtica es pot permetre.
No es pot oblidar. La victòria de la plataforma és mantenir viva la memòria més enllà de les decisions judicials. Al plenari hem sentit algun tipus d’afirmacions com que “s’havia de tancar carpeta”. No tancarem carpeta fins que es faci justícia.
Fins a quin punt són útils les mocions, com les de suport a la família Álvarez, en la política municipal?
Les mocions no són vinculants. Haurien de ser-ho, però malauradament no ho són. Hem presentat moltes mocions, algunes s’han complert i altres han quedat en paper mullat. En destacaria una de les primeres que vaig presentar: la necessitat d’una Sindicatura de Greuges a la ciutat. Gràcies a aquella moció d’ERC es va poder implementar aquesta institució independent.
“No es pot oblidar. La victòria de la Plataforma Pedro Álvarez és mantenir viva la memòria més enllà de les decisions judicials”
És una de les eines que tenim l’oposició per presentar propostes i introduir debats de ciutat. Moltes s’aproven, però no s’acaben complint des de l’equip de govern. Serveix per posar al debat ciutadà i comunicatiu problemàtiques de la nostra ciutat, tot i que penso que haurien de ser d’obligat compliment, perquè el plenari és la representació del que ha votat la ciutadania.
Les decisions es prenen a la junta de govern local.
El Partit Popular abans de les eleccions municipals del 2015 va modificar la llei veient que podria perdre molts ajuntaments i va donar la potestat a les alcaldies a passar molts temes per la junta local. Això desvirtua el ple, perquè on es decideixen les coses és a la junta de govern local i pel ple acaben passant alguns tràmits urbanístics i poca cosa més.
S’ha de dotar de contingut el plenari, però hem de tenir un model de participació més ric. No pot ser això de votar cada quatre anys o tenir uns consells de districte amb poca participació -tan poca que s’anul·len per tenir quòrum insuficient- on el govern informa i no es debat. No s’han aplicat els pressupostos participatius, aprovats en moció l’anterior mandat.
En aquesta legislatura hem viscut una consulta ciutadana amb una alta participació: la decisió sobre la ubicació del poliesportiu de Santa Eulàlia. Avui en dia no hi ha cap moviment al respecte.
Nosaltres volíem una consulta però amb un procés de participació real. Creiem que calia un procés per definir quin tipus de poliesportiu s’ha de construir, un debat que mai es va produir. I després, poder estudiar altres tipus d’emplaçament, perquè creiem que era una consulta que enfrontava veïns.
Durant la consulta el govern va deixar els tècnics a la intempèrie, no va donar la cara i va apostar de manera soterrada per l’opció del parc de l’Alhambra. Això va generar una reacció ciutadana. Va votar molta gent, però no hi va haver un debat de fons, sinó dues opcions que enfrontaven el veïnat.
Ara és veritat que la ciutadania ha decidit i, per tant, s’ha de buscar fer un poliesportiu al Gasòmetre, però que estigui integrat dintre de la zona. Els veïns sabien molt bé que hi anava un poliesportiu quan van comprar el pis i hi estan d’acord, però el que no podem fer és una gran edificació urbanística sense tenir en compte les necessitats.
Què ha fet bé el govern municipal aquests quatre anys?
Ha fet coses bones, no tot és dolent. Abans parlàvem del Consell Esportiu: la promoció de l’esport base és una tasca molt positiva, des de fa molts anys. Altres projectes importants són Torre Barrina en l’àmbit de les noves tecnologies o el projecte Tàndem que lliga centres educatius amb el sector cultural. Són aspectes positius que posem en valor, aquells aspectes que l’ajuntament fa bé s’han d’aplaudir.
Un altre projecte amb el qual coincidim -no completament- és el Biopol, que no la totalitat del PDU. L’aposta pel sector biomèdic és important a la ciutat, promoure l’ocupació de qualitat que lligui la formació i la recerca aprofitant la universitat, l’ICO i l’Hospital de Bellvitge.
Un aspecte important, on el govern comença a rectificar, és en l’àmbit del patrimoni de la nostra ciutat. Gràcies a una moció d’ERC s’està treballant el Pla Especial de Protecció del Patrimoni (PEPP) que abans era PEPPA, però ara inclou més elements que els arquitectònics. Entre 500 i 700 elements patrimonials de diferents àmbits seran inclosos en un catàleg. Si arriba a bon port, podem tenir un memoràndum que permeti augmentar el patrimoni en comptes de perdre’n.
Quins reptes té la ciutat en la següent legislatura?
Hi ha molts reptes. El primer és lluitar contra les desigualtats creixents a la nostra ciutat, com hem comentat abans. Cal un pla de xoc social per combatre aquestes desigualtats. Un segon repte és garantir el dret a l’habitatge i canviar el model urbanístic. Hem de construir menys i rehabilitar més. Calen lleis que limitin els preus de l’habitatge, que s’aposti per un parc públic de lloguer, rehabilitar els edificis dels 60 i 70, millorar l’espai públic amb zones verdes.
Un tercer element és la lluita contra el canvi climàtic. Hem de millorar la neteja, en aquests moments tenim una contracta prorrogada, caldria recuperar-la com a gestió del mateix ajuntament, crec que milloraria la neteja de la nostra ciutat. Hem de millorar el reciclatge, som una de les ciutats que menys recicla de tota Catalunya. D’aquí a uns anys hem d’assolir el 55% i no arribarem, i això implicarà sancions europees.
