A l’Hospitalet de Llobregat, segona ciutat amb major població de tota Catalunya, hi ha un cens electoral de 178 mil persones que podran votar aquest 14 de febrer en les eleccions al Parlament 2021, no obstant això hi ha altres 45 mil persones majors de 18 anys més (segons dades de IDESCAT) que per ser estrangeres no podrem exercir aquest dret fonamental. En l’àmbit autonòmic, gairebé 1 milió de persones, catalans també, no podrem votar perquè la Constitució Espanyola només reconeix aquest dret a persones amb nacionalitat espanyola (article 13.2). És una llei que desvincula la ciutadania (la residència) del dret polític. Dit d’una altra forma: si ets estranger/a estàs obligat/a a pagar impostos, però tens prohibit votar. Molts deures, pocs drets.
La prohibició del dret de sufragi a les persones estrangeres és una doble discriminació. Per un costat, aquesta llei institucionalitza la discriminació vinculant la plena ciutadania a la nacionalitat vulnerant el principi d’igualtat que va en contra de l’article 9 de la mateixa constitució on s’afirma que els poders públics han de «facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social». D’altra banda, ens arrabassen una arma fonamental per a combatre els discursos xenòfobs i criminalitzadors sobre la immigració dels partits d’ultradreta.
Durant tota la campanya electoral hem hagut d’escoltar barbaritats per part d’aquests partits tant per ràdio i televisió pública sense poder contrarestar aquestes mentides, sabent que la nostra resposta no podria ser contestada a través del vot. Aquesta constant vulneració de drets facilita que els discursos racistes campin a plaer, sembrin prejudicis i rumors sobre la immigració situant-nos permanentment com a xivo expiatori dels mals socials.
Afortunadament en els últims anys una part cada vegada més gran de la societat es va conscienciant d’aquesta discriminació. Al llarg de tot el territori, entitats socials, associacions i moviments socials, en els quals moltes de nosaltres participem, també denuncien aquest abús als drets bàsics de les persones estrangeres. En les eleccions municipals de 2019 ja es va posar en marxa una campanya per a les persones que no tenien pensat anar a votar cedissin el seu vot a unes altres que no podien exercir aquest dret. Una altra manera d’exigir-ho és que els partits que defensen els drets humans es comprometin al fet que en el seu programa electoral explicitin el seu compromís a treballar per un canvi d’aquesta llei. No són solucions però sí maneres de visibilitzar aquesta injustícia. És evident que davant la tebiesa de la majoria de partits polítics sobre aquests assumptes, la pressió popular serà la clau d’aquests canvis. Si volem que “la festa de la democràcia” de les eleccions siguin realment democràtiques, tothom, tingui l’origen que tingui, tingui la nacionalitat que tingui, ha de tenir el dret a decidir el seu futur. Això també vol dir tenir el dret a abstenir-se o a votar nul, només faltaria.
La igualtat en drets no és una qüestió de caritat, és un principi democràtic. Aquesta vergonyosa falta de dret de sufragi que pateix la població estrangera ha de transformar-se en una reivindicació per una major i millor democràcia, no ens podem conformar amb el que hi ha.
Franco Casanga
