Recomanacions Literàries

Societat low cost

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

Vivim en una societat on no tothom pot pagar per allò que necessita i això, de per sí, ja és un gran nínxol de negoci. Des d’una càries, una dentadura per poder menjar, un tall i tint de cabell, un sistema de seguretat a la llar fins a un bitllet d’avió o un hotel tenen la seva versió low cost. I és que els treballadors més precaris també volen somriure amb la seva dentadura nova, sentir-se guapos i guapes davant del mirall, volen sentir-se segurs a casa o anar de vacances després de partir-se l’espinada a la feina i d’això hi ha qui se n’aprofita i fa dinerons.

Per això, però no només, parlem del llibre “Lugar Seguro” de l’Isaac Rosa guanyador del premi Biblioteca Breve. I diem “no només” perquè és una novel·la amb molt contingut d’actualitat. En aquesta distòpia ens trobem la historia d’una saga familiar de “Segismundos”: pare, fill i net. Segismón és el pare que creu en la cultura de l’esforç i que l’ascensor social funciona i, de fet, per a ell va funcionar. Sortit d’un barri de la més classe humil aconsegueix triomfar muntant una cadena de clíniques dentals low cost. Recordeu l’escàndol de les clíniques Dentix? Doncs com va passar en aquest cas real, el pare aconsegueix fer-se ric amb un negoci de clíniques dentals que van acabar estafant als seus clients. I amb l’èxit que aconsegueix abans de la caiguda, arribarà a accedir a clubs exclusius dels que realment mai serà un soci com els demés. Mai el deixar ser-ho perquè els rics són corporativistes i mantenen amb els anomenats nous rics una relació instrumental i els deixen de banda en quan ensumen problemes.

En Segismundo García fill, el que ens explica la historia en primera persona, és el fill frustrat i empipat amb el pare, el que va viure el miratge de l’èxit i no concep treballar per a tercers. Així doncs, és emprenedor, però com el seu pare també es dedicarà a un altre negoci low cost en aquest cas enfocat a la seguretat. Intenta engegar una empresa de venda de búnquers de baix cost per a les classes treballadores. No importa on s’hagi d’instal·lar, en una piscina, en un pàrquing, en una habitació o un traster, sempre troba la manera de vendre por per vendre el seu producte. I què fer si el client té una bona capacitat econòmica? Li ven exclusivitat i revalorització dels immobles. Sempre troba la esquerda per la qual col·locar el búnquer a la persona que té al davant. Seguretat a mida de la por, a mida dels diners.

I després tenim al fill Segis. Adolescent, estudiant en una d’aquelles escoles d’alt nivell en que s’assegura l’èxit: “El colegio de los niños triunfadores. Qué risa, ¿verdad? Como si los niños de esos colegios no vinieran ya triunfados de casa” matriculat per a que “al menos no fracasar como fracasarán todos aquellos alumnos que vienen ya fracasados de casa”. En Segis és un noi que es busca la vida fent negocis online i que es fica en problemes. I amb un dels seus problemes arribem als “botijeros” o “ecocomunales”.

El Segismundo els tracta de manera despectiva, considera que “ De pijos así también està lleno el mundo botijero, gente aburrida y con la vida resuelta, cazadores de experiencias que no pierden nada , que saben que cuando se acabe el juego les esperan la família, el patrimonio”. Isaac Rosa aprofita per donar a tort i a dret a desclassats i corruptes i, diguem-ne, també als activistes, però també parla de les seves virtuts i els seus valors. Si bé els ecocomunales com a grup són mal vistos, tard o d’hora coneixem a la Gaya, una activista plena de bones intencions que ens parla de diferents opcions: menjadors comunitaris, economats, cooperativisme, tota una sèrie d’alternatives al món capitalista més agressiu.

Com la novel·la toca molts pals, també us hem de dir que tracta també el tema de l’Alzheimer. La brutalitat com aquesta malaltia afecta a malalts i les seves famílies i la necessitat de les cures especialitzades. Yuliana, la cuidadora, esdevé un personatge important i a través d’ella es presenten les problemàtiques de les cuidadores domèstiques: contractació, convivència amb el malat i la família, la gestió de problemes i patiment d’abusos.

En fi, tant si ets conservador com activista de barri aquest llibre no et deixarà indiferent. És un mirall polièdric de la nostra societat actual, amb les seves llums i les seves ombres, amb els seus encerts i les seves imperfeccions.

Com diria el Segismundo: “Cada generación tiene su revolucioncita, y esta también terminarà como las anteriores. En el mejor de los casos, quedará en poca cosa, unos tímidos avances, alguna ley aprobada, fachadas rehabilitadas, paneles solares”. Doncs res, benvinguda revolucioncita.

Pels que no llegiu massa teniu vàries opcions audiovisuals sobre distòpies i catàstrofes no obstant, us recomanen veure la sèrie “Black Mirror” i una mica més esperonadora “Leftovers”.

Recordeu que podeu trobar el llibre a les nostres llibreries de referència Espai Llavors i Perutxo Llibres.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat