La Rosalía és professora lectora o lectora professora, que no se sap què va ser primer, si l’ou o la gallina. Però el que no té cap mena de dubte és que fomentar el gust per la lectura entre el jovent és, des que estudiava a l’institut Mercè Rodoreda, del Centre, un dels motors de la seva vida, la docent i la personal, que quan hi ha vocació sovint s’hi barregen. Ja fa set anys que va idear First (Literary) Dates, un projecte de dinamització de la lectura inspirat en el programa de TV que mobilitza centenars de joves de tot Catalunya. I que també desmenteix la idea que el jovent no llegeix. Qui vulgui comprovar-ho, el dia 30, a la biblioteca central Tecla Sala, té una cita literària amb 200 joves, que passaran la tarda parlant de llibres… i, de retruc, de les seves vides.
Has explicat en diverses entrevistes que veient First Dates a la tele et vas preguntar com era possible que les parelles gairebé mai parlessin de llibres, en aquest temps has copsat canvis al programa?
Crec que ha ampliat moltíssim més encara la varietat de les persones que hi apareixen, com si hagués obert una escletxa i està ajudant a normalitzar aquesta diversitat cada dia a la pantalla i crec que això està molt bé. Però continuen dedicant poc temps de les converses a parlar de llibres. De tant en tant, apareix algú que diu que escriu llibres, però continua sent força anecdòtic i tampoc no és que parlin gaire de llibres, de literatura o de gustos i preferències literàries. Però tampoc parlen de cinema o d’experiències de lleure cultural en un sentit més convencional…
Al començament del curs, a First (Literary) Dates proposeu tot un seguit de menús literaris, una trentena en aquesta edició, cuina italiana, asiàtica, menú infantil, menú per a intolerants, per a qui no por pair tanta lletra, menú romàntic… i llavors l’alumnat ha de triar i remenar, segons gustos particulars, però a partir d’aquest moment, com funciona tot plegat?
Doncs, a l’inici del curs tenim una primera reunió els professors interessats i comentem els menús que tenim de l’any anterior i afegim algun títol que vulguem que aparegui o en traiem algun que no hagi funcionat entre els alumnes durant uns quants cursos. I aquests menús els oferim als més grans de cada institut, alumnat de 4t d’ESO o de Batxillerat, perquè escullin lectures o bé individualment o bé per parelles i els demanem que realitzin alguna activitat amb què avaluem la seva lectura. I mirem que sigui una activitat creativa, però que sempre estigui al servei del projecte (per exemple, fer un comentari com si fossin booktubers o fer un booktràiler del llibre). També els demanem que recomanin alguna lectura que els hagi agradat per canviar els menús i que editin el seu menú amb alguna aplicació digital, per poder-los penjar a l’institut i que els vegi tota la comunitat. Més endavant els demanem que comentin la seva experiència de lectura a l’aula, que també els enriqueix molt perquè així tothom coneix les obres que ha llegit la resta. I com que es fan recomanacions entre ells, qui sap si a uns i altres els vindran ganes de llegir allò que han llegit els companys… I al final de tot, fem una trobada.
Llavors, només treballeu amb els més grans?
Jo, a la primera fase, sí. Després una segona fase és la promoció entre l’alumnat de l’ESO per tal que hi participin, tot presentant-los el web i el mural amb els menús de lectures, editats pels grans i que pengem als centres. Hi ha unes fitxes d’inscripció que són per poder fer-ne un seguiment: a cada alumne inscrit li assignem un “mentor” perquè tinguin un referent del centre i els alumnes grans que ho fan com a tasca de la matèria. Aquesta participació és voluntària.
A banda de nous gèneres, també hi heu incorporat menús elaborats per l’alumnat, fins a quin punt aquesta receptivitat que teniu vers la interacció que rebeu de l’alumnat reforça el projecte?
Jo crec que és fonamental. L’objectiu principal d’aquest projecte no és aprofundir en les interpretacions literàries de les obres que llegeixen, sinó mirar de mostrar als alumnes l’experiència de la lectura com una experiència plaent. I llavors si vols diguem-ne que seduir-los, no pots ni excloure ni jutjar les seves eleccions i preferències personals, aquest ha de ser el punt de partida. I sempre explico que per a mi va ser tota una revelació quan una vegada vaig presentar els menús als alumnes de Batxillerat i un alumne em va fer veure que al menú asiàtic no hi havia manga i el cas és que jo mai havia llegit manga i li vaig dir que em suggerís alguns títols. Cal tenir en compte que els profes venim d’una tradició molt acadèmica i, és clar, el manga no entra en un cànon acadèmic, però és que si volem promocionar i estendre el plaer lector entre el jovent, doncs haurem de començar per respectar aquelles obres que els agraden. I ara com ara trobem que està bé que hi hagi obres no canòniques que convisquin amb clàssics. I molt important, que saltant d’unes obres a altres, els alumnes puguin fer alguna descoberta.
Hi ha un mínim de lectures que calgui fer, han de ser de més d’un menú o tenen total llibertat per triar? Quines lectures han tingut més èxit enguany?
Doncs, els de Batxillerat, llegeixen un mínim de dues obres, que s’avaluen com part de l’assignatura i han de fer un treball amb elles vinculat al projecte. Els de l’ESO, un mínim d’una obra dels menús, i només amb la intenció de comentar-la després amb altres joves d’altres centres. Aquest curs, sembla que molts alumnes han triat les obres de Joana Marcús i Alice Keller (literatura romàntica), Heartstopper i una autora que sempre té molts seguidors: Laura Gallego.
Com és l’acompanyament dels mentors i mentores perquè puguin fer el seguiment de què va llegint la resta?
Com a pauta general, als alumnes de 4t d’ESO se’ls demana un mínim de dues lectures, preferentment d’un menú perquè facin de “mentors” i puguin organitzar més bé les converses sobre aquells llibres. I cada alumne més petit de l’ESO que s’hi apunta, l’únic que ha de fer és llegir si més no una de les obres d’algun dels menús que se’ls hi proposen, tot i que poden llegir-ne més, és clar. I s’aniran trobant un parell de vegades amb els seus mentors per veure com van les lectures, de manera que se sentin acompanyats en tot moment i al capdavall vagin parlant de llibres al llarg de curs, però sense la pressió d’haver de fer un examen. I de retruc que els llibres els facin parlar d’una pel·lícula o d’una sèrie que hi tinguin a veure, o d’un tema que els preocupa.
I llavors, doncs, la cita a cegues, semblant al programa de la tele, és la trobada entre diversos instituts? Quin valor creus que li dóna el jovent que hi participa a la trobada presencial, cara a cara?
Crec que el que més els motiva és la qüestió social i, per exemple, durant el confinament vam mantenir les trobades virtuals entre alumnes d’instituts diferents i passava el mateix, sentien aquesta emoció al rebre una videotrucada d’algú que no sabien qui seria… I crec que el fet de conèixer algú nou, que no saben qui és, els encanta, els emociona, i després de l’activitat es fan fotos de record, es passen els contactes d’instagram per mantenir el contacte. I, de fet, és un dels hams que hi posem, la possibilitat de socialitzar les lectures i que puguin fer noves amistats a través dels llibres, desmentir el prejudici que la lectura és cosa de persones solitàries i que vegin que, ans al contrari, permet connectar amb altres persones, és molt interessant.
I com plantegeu l’organització de l’esdeveniment, del dia en qüestió?
Es creen diverses comissions de treball, des de l’ambientació de l’espai i el material audiovisual, que és un aspecte al qual li donem molta importància, fins a la comissió de moderadors…, les diverses activitats que cal fer, vaja. I arriba el dia de la trobada, que és la veritable cita a cegues, quan s’hi troben els alumnes dels diversos instituts i edats que es veuran per primera vegada a les tertúlies respectives. Quan acaben els berenars i les converses sobre els llibres, un portaveu de cada taula surt a l’escenari i comparteix amb la resta, micro en mà, una reflexió que hagin pogut consensuar, es fan una foto de record al fotocall i també els donem un petit obsequi dissenyat pels mateixos alumnes, com ara un punt de lectura relacionat amb algun dels menús de cada edició o amb la literatura en general. Sempre mirem que també hi hagi alguna activitat musical, com grups i formacions diverses de l’EMMCA, l’Escola de Música i Centre de les Arts de l’Hospitalet, que han actuat en alguna edició. Però també ha actuat un grup de música de l’escola Oriol Martorell, de Barcelona, enguany actuarà un grup de l’escola Lauro, de Les Franqueses… Intentem que sigui una experiència molt completa.
La gala final, que us la curreu d’allò més, és el colofó de tot això…
És el que intentem. I que vinguin mitjans de comunicació també els engresca, els fa sentir “importants”. De fet, a la tele surten ben pocs joves que llegeixin, no hi ha pràcticament cap programa de lectura, de llibres, son a hores intempestives i estan adreçats al públic adult, així que el fet que hi hagi notícies o reportatges d’una activitat en què el tema sigui joves que llegeixen i comenten sobre literatura sens dubte ajuda al foment de la lectura i al projecte First (Literary) Dates.
Enguany, heu estat 13 instituts participants, entre d’ells el Mercè Rodoreda, de L’Hospitalet, cada centre l’aplica a la seva manera o el grup motor marca unes pautes i una manera de fer concretes?
Jo crec que no hi ha un sol First (Literary) Dates, sinó que cadascú ho aplica de la manera en què s’ajusta més bé a la dinàmica del seu alumnat. Crec que tots tenim la voluntat d’aprofitar aquest projecte per desenvolupar competències dels nostres alumnes, fomentar el gust per la lectura, que visquin una experiència cultural i de lleure, però deixant que cadascú s’ho faci seu. Només fixem un esquema bàsic i uns terminis per tenir clares algunes qüestions, com ara saber quants alumnes de cada centre hi participaran i amb quines lectures. Però més enllà d’això, si cada centre vol fer més lectures o activitats relacionades amb les lectures, que després les comparteix amb la resta de centres, doncs ho fa sense problema. I si només treballa amb un nivell, doncs també…
Des de la primera edició, quan feies classe a l’institut Manuel Vázquez Montalbán, de Sant Adrià de Besòs, fins a 2023, com ha evolucionat el projecte, quin ha estat el canvi més significatiu?
Una de les coses que més valoro, justament, és que s’ha creat un equip de professors que ja portem uns quants anys col·laborant perquè el projecte tiri endavant perquè creiem que és una boníssima oportunitat perquè els nostres alumnes tinguin una experiència cultural molt completa i vegin que la cultura no està renyida ni amb les relacions socials ni tampoc amb passar-ho bé.
I pel que fa a canvis més específics?…
Hi ha dos menús, Suggeriments del Xef i Cuina de temporada, amb les recomanacions que fan els alumnes, i canvien cada any, com els alumnes. També és una forma de posar-nos al dia els professors, i descobrir què llegeixen, què els agrada. I enguany per primera vegada hem fet un concurs per decidir el disseny del cartell i també un concurs de booktràilers. I com que ens agrada fer xarxa, l’alumnat de la Fundació El Llindar ens ajudarà amb els berenars. Ah, i a proposta dels alumnes, el curs vinent hi haurà un menú sobre diversitat de gènere, que es dirà DiverXo.
En la línia de com ha evolucionat el programa de la tele, no?
Sí, tot i que al programa de la tele no ens ha seguit a nosaltres perquè continuen parlant ben poc de llibres (riu).
La trobada final de First (Literary) Dates, pels volts del Dia Mundial de la Literatura Infantil i Juvenil, el 2 d’abril, l’heu feta habitualment a L’Hospitalet, a l’Espai Jove de Ca n’Arús, enguany també?
Aquí tenim una altra una novetat important, aquest any la trobada serà a la biblioteca central Tecla Sala. Estem molt agraïts a tota la gent de l’Espai Jove de Ca n’Arús, on hi hem estat molt a gust, però és cert que necessitàvem una mica més d’espai. Tecla Sala és ideal perquè l’ambientació ja ens ve donada pel propi espai, perquè estarem envoltats de llibres. I poder fer la trobada en una biblioteca pública amb aquest valor arquitectònic farà que la trobada final d’enguany sigui molt especial. I en aquest punt també volem agrair la implicació de Biblioteques de L’Hospitalet en First (Literary) Dates i que ens hagin facilitat la trobada d’enguany a Tecla Sala.
Hi ha jovent que llegeix moltíssim, però sovint son lectures massa temàtiques o bé d’un gènere que monopolitza el temps, com obriu l’angle de visió literària, els ajuda la varietat de menús?
La meva experiència és que són els altres companys el que més els poden moure a provar altres gèneres o lectures. Quan els presento els menús, van directes a buscar el que ja els hi agrada. Però quan els companys els parlen d’altres opcions que han triat, es generen corrents. I és cert que sobre tot a l’adolescència és difícil treure’ls d’un tipus de lectura i aquí crec que l’acció mediadora d’algun docent pot tenir influència. Jo, per exemple, aquest any m’he trobat que uns quants han acceptat el repte d’arriscar-se a llegir alguna cosa diferent i, tot i que no els hagi agradat del tot, no ho han viscut traumàticament. I un altre aspecte que pot ser molt útil és aprofundir en segons quines obres a les classes de Llengua i Literatura, amb l’anàlisi més a fons d’algun clàssic, això ajuda a copsar tot el valor que tenen obres que d’una altra manera seria més difícil que poguessin descobrir i apreciar per ells mateixos i els pot obrir noves portes a la lectura.
Des del punt de vista educatiu, com definiries el concepte de ‘lectura autònoma’, com i quan s’assoleix?
Jo no soc una experta ni de lluny, però la meva idea és que mai no s’acaba d’aconseguir del tot. Podem posar l’exemple d’un alumne de 1r de l’ESO que ja llegeix moltíssim, d’acord, però de ben segur que encara li queden moltíssimes més obres per llegir, autors que descobrir, sempre podrà rellegir i aprofundir en algun aspecte que encara no havia tingut en compte. A mi m’agrada fer la comparació amb les emissores de ràdio i TV, que estan emetent tot el temps, tot i que la gent no engegui els aparells. I nosaltres igual, en el foment del gust per la lectura hem d’emetre constantment i no pensar que res ja està aconseguit, sinó continuar i no parar. I això hauria de ser un objectiu del conjunt de la societat, sobre tot de les institucions públiques: quina mena d’oci volem i treballar perquè tothom llegeixi més obres, més complexes, més diverses i que les pugui gaudir més i no deixar de treballar en aquesta direcció.
Què t’ha semblat la polèmica per la revisió editorial en termes de la correcció política actual de les obres de Roald Dahl? Ets partidària d’esmenar les obres o bé d’explicar críticament el context?
No soc especialista en el món editorial, però personalment estic en contra de qualsevol tipus de censura. Crec que allò important no és evitar-los certes idees als alumnes, sinó ensenyar-los a qüestionar les coses. Si les evites, no els fas forts davant de certes coses que puguin ser reprovables o condemnables, perquè se les acabaran trobant a la realitat i llavors no estaran entrenats a qüestionar aquestes situacions. I jo crec que la literatura ens ajuda a qüestionar i replantejar. A més a més, la literatura (i l’art en general) és un terreny de llibertat absoluta, fins i tot es pot matar algú en un llibre! No es poden aplicar criteris de la realitat a la ficció, sinó que les ficcions ens han de servir per gaudir, per pensar, per plantejar-nos algunes coses, si cal…
Us hi trobeu amb alumnat que mostri recança a engrescar-s’hi per por a ser titllat o connotat d’alguna forma? O, tot i així, us refermeu en el vessant de socialització de llegir i comentar lectures?
Doncs, el context en què va néixer aquest projecte ja reflectia la imatge que hi ha a la societat que el jovent no llegeix i que el context general és fins i tot una mica hostil a la lectura. I el projecte sorgeix de pensar que sempre es posa el focus en els que no llegeixen, que és comprensible perquè és allò que volem canviar, però el meu plantejament de partida va ser que potser una manera de canviar-ho fos posar el focus en els que llegeixen, fer una festa dels lectors i fer-los protagonistes i que, ves a saber, que tot d’una, allò guai sigui llegir i no una cosa de què avergonyir-se per por a quedar com el friki o el raret. I crec que sí que ho hem pogut capgirar.
I quin valor li dones, en termes de foment de l’afició a la lectura i la literatura, a que la lectura diguem-ne que es desescolaritzi, que llegir no impliqui ni títols obligatoris ni l’espai físic del centre?
No crec que sigui exactament així, sinó que volem envair l’espai personal dels alumnes perquè dediquin part del seu temps personal a les lectures que proposem des de l’institut. Desescolaritzem l’activitat en el sentit que obrim el cànon de lectures que oferim i no s’avalua la lectura amb un examen, l’avaluació és el sol fet d’anar fent les lectures. I parlem de desescolaritzar sempre des de l’òptica més tradicional, perquè aquesta mena d’activitats són les que l’escola hauria de fer més encara, penso jo, a més d’adoptar una forma d’avaluació més creativa, més lúdica, acompanyan-t’ho amb un component artístic i creatiu. En aquest sentit potser sí desescolaritzem, però en realitat donem resposta als encàrrecs que té la institució escolar.
Com a docent, defenses l’aprenentatge per projectes? De quina manera creus que encaixa First (Literary) Dates en aquesta en aquesta línia pedagògica? I, segons el teu parer, és compatible o s’ajusta fàcilment amb el nou currículum que planteja la LOMLOE, la nova llei educativa?
Malgrat no en soc una experta, crec que sí que hi encaixa. És una situació d’aprenentatge que facilita que els alumnes llegeixin i al mateix temps facin moltes altres activitats, desenvolupin la creativitat, per exemple dissenyant cartells, fent booktràilers, etc. i el pensament crític, havent de comentar les lectures i compartir punts de vista amb rigor, a més de desenvolupar habilitats i valors socials: respecte a la diferència, saber parlar i relacionar-se amb els altres… I una cosa que jo valoro moltíssim és l’ocasió de fer xarxa, que és una cosa que als docents ens dóna molta força, i que tothom hi aporti alguna cosa ho valoro moltíssim, és ideal per a dur a terme projectes.
Quin paper han de tenir els pares i les mares en el foment de la lectura a casa, n’hi ha prou que hi hagi llibres o, per allò de l’aprenentatge per imitació, també caldria que la mainada els veiés llegint?
Jo no em veig amb cor de dir-li als pares què han de fer o què no han de fer… La situació ideal diríem que seria una llar on hi hagués molts llibres i on els pares llegissin, però el que tinc clar és que la institució escolar ha de cobrir aquell buit que puguin tenir els alumnes que estiguin menys envoltats de libres, d’hàbits de lectura. Nosaltres sí que demanem a les famílies que els preguntin, per exemple, què estan llegint i que els seus fills els ho expliquin, que sovint tan sols mostrar una mica d’interès ja és molt. I què és parlar de llibres? Doncs, no cal fer grans anàlisis, n´hi ha prou de preguntar què estan llegint, si els està agradant, de què va el llibre…, només això ja pot ser una gran injecció perquè els fills, els alumnes vegin que això que els demanem té valor.
