L’Hospitalet va ser tendència a Twitter la setmana passada arran del partit de futbol entre la selecció espanyola i la del Marroc. Un vídeo d’humor amb un rerefons racista es va popularitzar durant les hores prèvies al partit. Duia per nom “Octavos de final: la batalla por L’Hospitalet de Llobregat” i s’aprofitava de la nombrosa comunitat d’origen marroquí que resideix a la nostra ciutat per acabar afirmant: “Quien gane se queda L’Hospitalet”.
El vídeo va generar ràpidament milers de piulades, centenars de memes i imatges falses d’aldarulls a la nostra ciutat. Moltes persones les van compartir sense considerar-se a si mateixes com a racistes. Soc una ferma defensora del fet que no hem de perdre (o, més aviat, no ens hem de deixar robar!) el sentit de l’humor. Però intentem raonar-ho amb una mica d’esperit crític perquè no ens la colin.
El que vam llegir a Twitter no és més que una variació digital de les mofes racistes que escoltem sovint entorn el futbol. Però, més enllà del racisme de barra o pantalla -i d’exaltació d’una masculinitat hegemònica-, aquest tipus de discursos són aprofitats per consolidar el menyspreu per la condició perifèrica, treballadora i humil de la nostra ciutat.
Alguns mitjans conservadors van aprofitar l’ocasió per titular notícies amb “els marroquins prenen els carrers” de L’Hospitalet. La policia va desplegar els dispositius de seguretat habituals, com en qualsevol altra situació d’acumulacions multitudinàries. Per una banda, les celebracions van transcórrer sense aldarulls. Per d’altra, no cal aquesta construcció identitària d’un “nosaltres” i un “ells”. No és neutral ni gratuïta.
No deixem passar aquesta conjuntura per dir, alt i clar, que a L’Hospitalet no hi té lloc el racisme. Recordem i fem valer les persones i entitats que treballen des de L’Hospitalet per una ciutat plural, inclusiva i orgullosa dels seus orígens. Alcem la veu amb les nostres veïnes per dir: Jin, Jiyan, Azadî (ژن، ژیان، ئازادی), dona, vida, llibertat.
Certament, la marroquina és la nacionalitat d’origen més nombrosa a la nostra ciutat. Per això, sí: guanyés qui guanyés,la victòria es quedava a L’Hospitalet.
