L’Escola Ernest Lluch va néixer l’any 2011, al carrer Mas del barri de Collblanc, com a resposta a l’increment de la demanda d’escolarització per part de les famílies a l’Hospitalet de Llobregat. La seva activitat educativa va començar en mòduls prefabricats, barracons, que suposadament serien provisionals, però que al final els han acompanyat durant 11 anys. Més d’una dècada.
Per aquí han passat centenars de famílies, professors i professores, nens i nenes que no han conegut altra cosa que els barracons. Fins a arribar a aconseguir unes instal·lacions dignes, l’Escola Ernest Lluch ha hagut de lluitar molt. Justament, gràcies a aquesta tenacitat i perseverança de la seva comunitat educativa avui poden gaudir d’un edifici propi i en condicions.
Construir comunitat més enllà de l’escola
Per al Toni, pare d’una de les alumnes de l’escola, va ser clau la mobilització no només dins de l’escola sinó, també, fora de l’escola. “El primer que va fer l’AMPA de l’escola va ser organitzar rues de carnestoltes amb lemes reivindicatius. Això va ser sempre una forma d’arribar al barri i de traslladar les nostres demandes fora”.
En tots aquests anys, l’AMPA de l’Ernest Lluch va vertebrar accions per fer arribar les seves reivindicacions a diferents espais: a la comissió de festes, a la Festa de la Diversitat, a Sant Jordi, al Teatre Joventut, etc. Totes aquestes accions van fer que al barri, a poc a poc, l’Escola Ernest Lluch fos vista com un espai inclusiu, obert, amb projectes de qualitat. Com explica la Sílvia, expresidenta de l’AMPA i mare de tres nens i nenes escolaritzades al centre, “al principi molt poques famílies escollien a l’Ernest Lluch com primera opció, no es coneixia. Això va canviar molt quan vam sortir al barri, quan la gent veia que ens ho passàvem bé i que fèiem coses juntes, que demanàvem l’escola. Aleshores, la gent va començar a demanar l’Escola Ernest Lluch en primera opció”.
Aquestes accions en clau comunitària van crear forts vincles entre els pares i mares, nens i nenes, professorat i direcció, per fer de l’escola un lloc de trobada i amistat. Mentrestant, l’escola creixia i necessitava més espai i més serveis, accions com l’ocupació lúdica del pàrquing del carrer Montseny el setembre de 2015 (‘La classe al pàrquing’) i el mural reivindicatiu (‘Obrim l’escola’) en el que també va participar Contorno Urbano i altres artistes internacionals al novembre del mateix any, van servir per amplificar i pressionar a les autoritats a posar-se mans a l’obra. A més, van tenir un suport ampli dels agents polítics i socials de la ciutat.
La Glòria, mare d’una nena i també membre de l’AMPA des de l’inici de l’escola, recorda el mural reivindicatiu com una de les accions més significatives, “va ser un moment molt emocionant, va venir gent a donar-nos suport que no tenia relació directa amb l’escola, vam treballar molt, moltes reunions, i vam realitzar molts tallers per als nens i nenes del barri“. Però malgrat això, les demores burocràtiques de les diferents instàncies administratives no donaven mai el tret de sortida del nou edifici. Així i tot, les mobilitzacions no se’n van aturar.
“L’única lluita que es perd és la lluita que s’abandona”
Amb l’acció ‘L’acampada a l’escola’ el desembre de 2015, on més d’una vintena de famílies van passar tot un cap de setmana al pati de l’escola per reclamar un edifici en condicions també es va aconseguir un ressò mediàtic fora de Catalunya. Fins i tot, a març de 2016, gràcies a les mobilitzacions i suport adquirits de l’escola, el Parlament de Catalunya va aprovar una ‘Proposta de resolució sobre la construcció del nou edifici de l’Escola Ernest Lluch, a l’Hospitalet de Llobregat’. Els següents anys van continuar celebrant-se carnestoltes reivindicatius, col·laboracions amb la Xarxa Groga, amb l’Assemblea Groga, manifestacions en suport de l’escola pública, i moltes més accions, fins que, a finals de 2019, la Generalitat de Catalunya anuncia l’adjudicació de les obres de construcció del nou edifici de l’escola Ernest Lluch.
La recent inauguració de l’edifici de l’Escola Ernest Lluch va ser la culminació d’un procés d’anys de lluites, de fer molta pinya -també d’esgotament, com recorda la Glòria- i de molta determinació davant obstacles administratius que tenien poc a veure amb les necessitats urgents de l’alumnat.
“El més bonic que en trec -diu el Toni- és l’aprenentatge de la meva filla, que sàpiga que sempre ha de lluitar per les coses que vol i que tots els seus drets els té gràcies al fet que una altra persona ha lluitat per ells”. En el mateix sentit, el Miqui, també membre actiu de l’AMPA, i tot i que ja no viu a l’Hospitalet, sent orgull d’haver contribuït en aquesta lluita: “Sento un orgull, tan personal com de l’equip de l’AMPA, de la direcció, del professorat, també de la dona de la neteja, de tots”. “S’ha lluitat i s’ha aconseguit -afirma per la seva part la Glòria-, el dilluns vaig ser a la inauguració i va ser molt emocionant; no demanàvem cap luxe, era una escola, una necessitat”. També n’hi ha de sentiments contradictoris: “La primera sensació (durant la inauguració) -diu la Sílvia- era d’emoció, però també, després, de preguntar-se per què s’ha trigat tant a construir-se l’escola, no?”.
Sigui com sigui, l’Escola Ernest Lluch és més que l’edifici que avui els allotja, és la comunitat creada al voltant de la seva lluita incansable. Difícilment s’hauria fet possible aquest somni si no fos per la perseverança d’aquest grup humà de pares, mares, fills i filles, que van generar una comunitat d’afecte i suport social al seu voltant. Amb el temps, l’alumnat creixerà, se n’anirà, vindran altres famílies, però com diu el Toni, “l’escola es queda pel barri”.
