Quantes mare i pares lliuten per tal que els seus fills no malbaratin la seva vida en un ofici que els traurà la salut i els robarà els somnis? Quants fills fugint d’aquella feina a la que semblaven estar predestinats per vincle familiar?
Aquest mes a Narratives Perifèriques ens fem aquestes preguntes després d’haver llegit els dos llibres dels que parlarem.
El primer llibre ve de la mà de l’autor xilè Nicolàs Meneses amb el titol “Panaderos” on ens parla del jove, William Fuentes. El pare pateix un accident laboral que li causarà una amputació. En William no podrà seguir estudiant però es proposarà que la seva germana sí i per això caldrà que es posi a treballar en el mateix ofici que el pare. “No te preocupes, voy a trabajar para pagarte la carrera”, li diu. La mare treballa a la recollida de fruita i no és suficient per sostenir la família però no pot suportar que el seu fill acabi fent la feina que va anul·lar al seu marit i s’enfrontarà amb el fill per a que ho deixi i no es posi en perill ell també.
És una novel·la que ens parla de família, de solidaritat, de precarietat, de passar necessitats però tot barrejat amb l’alegria de viure, dels companys de feina i la camaraderia, de treballar a ritme de cúmbia. Perquè per molt maldades que vinguin, sempre es pot trobar la manera de gaudir dels petits detalls. I ironia, molta ironia. Els capítols ens expliquen el dia a dia al forn de pà i entre mig ens trobarem la normativa de prevenció de riscos, normes per fer servir la maquinària i no patir amputacions traumàtiques, recomanacions de com fer servir una cadira…
Per altra banda, la segona proposta que ens va impactar va ser “Facendera” de l’escriptor Oscar García Sierra. A la seva historia ens presenta uns joves que viuen a un poble que s’ha desindustrialitzat. Uns esperaven “heretar” la feina dels pares a la fàbrica, d’altres en canvi, són enviats a la capital per a que es formin a la universitat : “Para mi madre, que nunca había pisado una facultad, la universidad representaba la solución a todos mis problemas. A mi falta de ambición, a su divorcio, incluso al fin de la minería” diu el protagonista. I després trobem els que acaben fent coses que sí feien els pares i tant uns com els altres no tenen nom: “La hija del de los piensos” que és la filla “del de los piensos”.
Basat en el desmantellament de la mineria a la província de Lleó, veiem com l’atur ho domina tot i acaba generant un poble on adults i joves estan deprimits i medicalitzats legalment o no amb el que en diuen ladrillos. “..desde que se había acabado el carbón, todo el mundo en el pueblo estaba deprimido, y que mucha gente no se atrevía a ir al médico”. D’aquí que es generi un comerç alternatiu amb la medicació del “hijo de la farmacéutica”.
Una advertència per als que us atreviu a llegir qualsevol dels dos llibres. Tant el llibre de Meneses com el de García estan escrits amb una peculiaritat. El primer en argot xilè i el segon barrejat castellà i lleonès. Val la pena el repte!
Mentre que Meneses ens parla de la impossibilitat de fugir del destí l’Oscar Garcia ens parla de la impossibilitat de fer-lo realitat i sobreviure a un mon rural que ja mor i es paralitza. Nos us perdeu cap dels dos llibres i gaudiu de la lectura.
I recordeu que podeu els podeu trobar a les nostres llibreries de referencia Espai Llavors i Perutxo Llibres.
