Els eslògans motivacionals acostumen a ser forçats fins que no trobes algú que ho exemplifica amb autenticitat. A la Malika Sbay se li pot aplicar la frase de “Fes allò que ames i ama allò que fas”. Va arribar a l’Hospitalet amb 15 anys i, ja adulta, després de situacions personals complicades, la Malika va decidir empoderar-se, un “alliberament” que va anar en paral·lel a formar-se com a maquilladora. Reivindicar el maquillatge com a tret feminista podria ser contradictori, però potser canviareu de parer amb el testimoni d’aquesta dona de passió vocacional.
Ets maquilladora professional, és una vocació o és la conseqüència d’una trajectòria vital complicada?
Bé, jo vaig començar fent de model i arran d’això em va començar a cridar l’atenció tot el món del maquillatge i vaig decidir estudiar perquè m’apassionava, ho sentia com una vocació. A més, venia d’un seguit de situacions complicades a la meva vida i això va fer que estudiar maquillatge també esdevingués una mena de teràpia…, alliberar-me de tot allò que m’havia passat.
Vols concretar això de l’alliberament?…
Van ser situacions familiars complicades sobre les quals no entraré en detall, però que sí que em tenien en un estat emocional molt baix i llavors el fet d’implicar-m’hi a fons en el maquillatge, formar-me com a maquilladora, era una manera de desconnectar de tots aquells problemes.
Alliberament o autoafirmació?
Més aviat diria que és llibertat i acomplir un somni. Llibertat de fer allò que volia fer, malgrat em poguessin dir que jo no arribaria a res o que hauria de ser la típica dona musulmana, amb l’única expectativa dels fills, el marit i la casa, que no podria aspirar a res més. Jo això mai m’ho vaig creure, em vaig rebel·lar i vaig seguir el camí que jo volia seguir perquè lluitar per això em feia feliç.
Quan i com decideixes formar-te en el camp professional del maquillatge? Quins estudis has fet?
La mateixa acadèmia on feia de model també feia formació en maquillatge professional, però és cert que al començament, quan m’hi vaig apuntar, a finals de 2020, més aviat era per tenir un hobby. Però quan ja van venir les pràctiques i vaig començar a anar a espectacles vaig veure que allò m’agradava d’allò més perquè quan comences a maquillar a una altra persona i veus que agrada allò que fas et dóna un ‘subidón’. Vaig sentir que es devia assemblar a com quan pintes un quadre i agrada.
I tu mateixa et convences que allò funciona i que has triat una bona opció, no? I amb l’acadèmia en vas tenir prou per començar a exercir professionalment?
Després de l’acadèmia vaig voler perfeccionar-me i conèixer més tècniques i vaig dedicar molts recursos a participar en ‘masterclass’ amb professionals i artistes tant nacionals com internacionals. Vaig aprendre tècnica russa, tècnica de miss, de concurs de bellesa, tècnica àrab, tècnica europea, la general…, i va ser així com vaig completar la meva formació com a maquilladora.
Has estat autodidacta, doncs?
Clar, perquè en el cicle professional de l’acadèmia t’ensenyen les bases, però jo volia anar més enllà, perquè el maquillatge no és només un, hi ha infinitat de tècniques de maquillatge i jo volia tenir prou formació com per poder fer qualsevol maquillatge que em poguessin demanar. I per això m’he apuntat a tantes ‘masterclass’ de tota mena de tècniques com m’ha estat possible.
Ser dona musulmana ha estat un escull a l’hora de dedicar-te al món de l’estètica i la imatge personal?
No crec que sigui un problema general pel fet de ser dona musulmana, però en el cas de la meva família sí que ho ha estat una mica, perquè crec que mai ho han entès com una feina, com la meva activitat professional, com una cosa que marcaria, que seria important per al meu futur, ho veien com una pèrdua de temps. De fet, ja des que treballava de model no ho veien amb bons ulls i no els hi agradava que em dediqués a allò. Però a mi el maquillatge em semblava una professió tan bonica que vaig continuar endavant. I ser musulmana, en principi, no ha de suposar cap problema, però és cert que situacions com, per exemple, maquillar un home, tocar-li la cara, sí que pot resultar un problema, no tant per a mi, sinó perquè hi ha qui ho veu malament. Però, al capdavall, jo he trencat barreres i prejudicis i he mirat d’assolir el meu somni.
I mira que maquillar-se és un costum ancestral de moltes cultures…
És que fixa’t que les dones de la prehistòria ja sabien fer colors i, per posar un altre exemple al món egipci podem veure imatges de pells brunes, d’ulls grossos, realçats, així que el maquillatge no és ha existit sempre. I no és per una qüestió cultural sinó per una determinada interpretació de la religió i, sobretot, la ignorància, impedeixen que hi hagi dones que puguin acomplir els seus somnis. I en el meu cas, com dona musulmana, la meva família no donava un duro per mi.
Suposo que estàs familiaritzada amb el concepte ‘pressió estètica’, com aspecte que forma part de l’agenda feminista, diries que el maquillatge és un tret de masclisme o autoafirmació femenina?
Des del meu punt de vista de maquilladora, no crec que sigui així, perquè el maquillatge té funcions de tota mena i una d’elles és apujar l’autoestima de moltíssimes dones. Per exemple, les dones transsexuals si no es maquillessin no se sentirien totalment dones, les dones que tenen càncer i perden les celles, les dones que tenen cicatrius o marques o les dones que a casa seva les fan sentir malament o poc atractives, amb el maquillatge se senten amb més confiança, amb més autoestima. I no crec que sigui una forma de pressió sinó una eina gairebé obligatòria.
L’estètica personal està equiparant homes i dones, però també hi ha cada més homes que es maquillen?
I tant, jo he maquillat molts homes a les seves bodes, i homes heterosexuals, però en un dia tan important, es volen sentir tant bé com puguin, per exemple, corregint ulleres, que la pell es vegi hidratada i més maca…, així que sí, el maquillatge és molt important ja també per als homes.
Però per què creus que encara sobta que un home es maquilli o es pinti les ungles en el seu dia a dia?
Jo diria que ara com ara la cosa ja s’està equilibrant força, la gent ja no s’estranya tant de veure homes maquillats en la vida quotidiana. I actualment el tema de les ungles s’ha normalitzat, fins a punt que en el nostre àmbit professional ja tenim tècniques específiques per pintar ungles d’home, no seran dissenys d’ungles llargues i molt decorades, potser, però sí que en tenim de tècniques i dissenys només per a ungles d’homes. I, ull, que parlo de tots els homes, que sovint creiem que només es pinten les ungles els homes homosexuals i en absolut és així.
Això pel que fa a la gent, però el teu ofici, el maquillatge, és una professió de les que es diuen feminitzades?
Doncs ans al contrari, hi ha molts més homes maquilladors que no pas dones i maquillen superbé. I potser sí que socialment es podria pensar que pel fet de ser dona en puguis saber més, però no necessàriament. És més, la majoria de professors que jo he tingut han estat homes.
La teva feina, a banda de tècnica, ofici i qualitat de productes, també requereix de molta creativitat, oi?
La creativitat és bàsica en el maquillatge. Finalment, quan has estudiat i après tantes tècniques diferents, allò que et diferencia de la resta de maquilladors i maquilladores és la teva pròpia tècnica, aquella que ningú no podrà copiar, i aquí incloc aspectes que tenen a veure de ple amb la creativitat, com ara la capacitat de saber combinar colors, per posar només un exemple.
Abans de començar a maquillar, en què t’hi fixes, què tens en compte, l’estructura òssia, el to de la pell…?
En primer lloc, el que pregunto sempre és a quin tipus d’acte haurà d’anar aquella persona, si és una festa, un sopar, una boda…, per decidir la intensitat del maquillatge que hauré de fer. Després d’això sí que és cert que palpo molt la pell de la persona, la toco per mirar de copsar-ne la textura, m’hi fixo en els trets, en els ulls, si els té ametllats, la forma de les celles i també la forma de la cara, és clar. Això son factors essencials per poder decidir com fer un maquillatge.
La principal utilitat del maquillatge seria realçar o més aviat dissimular? Com defineixes tu el maquillatge?
Amb el maquillatge es tracta de realçar les teves faccions, i, en comptes de tapar o dissimular, jo diria que el maquillatge és crear, dibuixar, esculpir, crear una imatge pròpia. Posem per cas que et demanessin un maquillatge com el que porta la Kim Kardashian, però potser aquella persona té la cara més ample, doncs llavors li proposaria maquillar-la com la Kim Kardashian però adaptant el maquillatge a la seva cara, a les seves faccions concretes. I, com ja he dit, la virtut del maquillatge ha de ser apujar l’estat d’ànim, la confiança, la seguretat…, per sentir-se bella.
Has de tenir molta ma esquerra, molta psicologia, doncs…
És una pota fonamental de la meva feina, saber orientar, aconsellar a qualsevol client o clienta de qualsevol sector o activitat i saber dir-li quin seria el maquillatge que li quedaria més bé, en funció de les seves característiques fisiològiques i, com deia abans, del tipus d’acte al que hagi d’anar. Perquè no val que et diguin que algú et digui que vol un maquillatge determinat i t’ho ho facis i prou, tens l’obligació professional d’aconsellar-li i confiar que es deixi guiar. I a dia d’avui, la veritat és que mai he tingut cap problema en aquest sentit i totes les persones han quedat encantades. De fet, la perruqueria sempre ha estat un espai de confiança, de seguretat i d’interrelació per a les dones…
Des d’un punt de vista feminista, perceps aquest vincle de confiança amb les clientes?
Totalment, jo he trobat casos molt ‘heavies’ de dones amb l’autoestima molt baixa i el moment de maquillar-se és una manera de recuperar autoestima i es creen vincles molt forts, fins al punt que diria que la majoria de les clientes em consideren amiga. Tot i que sempre tinc present el concepte de professionalitat, em considero una persona molt oberta i molt propera i mentre maquillo he arribat a parlar de temes molt personals, tant meus com de les meves clientes. I no és per tirar-me floretes però crec que pel meu caràcter puc crear lligams de molta complicitat.
És un món molt competitiu, el teu?
Massa i tot, diria. Però, és clar, com que som tants, hem de tenir una manera de fer pròpia, que et faci singular. Jo seria una maquilladora més si no tingués la meva pròpia essència, la meva actitud, la meva personalitat i passió i amor pel que faig, per la meva manera pròpia de treballar. I és això el que ens diferencia a uns i altres, perquè d’altre manera no tindríem espai propi.
I tu, com promociones, com dones a conèixer la teva feina? El teu compte d’Instagram, @malika_sbmakeup, té prop de 6.000 seguidors, és el teu principal aparador, el teu currículum?
Ara com ara, la xarxa social Instagram és la principal eina per a qualsevol persona emprenedora perquè és la teva carta de presentació i et dóna molta facilitat a l’hora de mostrar les teves creacions a clients i a la gent en general, fins i tot. Pots penjar fotos, que cadascú pot mirar amb calma quan li vagi més bé, i també pots fer directes per mostrar com treballes, així que és una eina importantíssima. I a mi Instagram m’ha ajudat molt perquè m’ha permès arribar a artistes, actors, directors, gent de l’espectacle en general…, que a dia d’avui em segueixen.
Qui et gestiona el compte?
El porto jo al 100%. M’he hagut d’anar actualitzant perquè jo no era experta en xarxes, però quan m’hi de dedicat professionalment al maquillatge m’he he adonat que també has de ser fotògrafa i tècnica de màrqueting (riu) i li has de posar hores. I també vaig invertir en un telèfon mòbil amb bones prestacions de càmera i en aplicacions per poder fer edició de fotos, ‘reels’ i tot això. I sí que cert que com acostumo a treballar amb fotògrafs, doncs m’acostumen a cedir fotografies professionals. I també quan fas una bona feina amb una clienta et recomana i aquesta recomanació fa una cadena. Però l’Instagram el porto jo, que he après a l’escola de la vida (riu).
I quina responsabilitat creus que té Instagram en els models estètics que vol emular l’adolescència?
És que abans crec que caldria tenir una xerrada amb fons amb els i les adolescents perquè tinguin clar que allò no és la realitat perquè, pel que fa a la imatge, hi ha tants filtres que cal incidir molt en què aquelles imatges no son reals. El maquillatge està per realçar la teva bellesa natural, però no podrà fer que tinguis aquell aspecte de la foto d’Instagram. Fins i tot models que he maquillat després ha inflat les seves fotos amb un munt de filtres i penso que no ha valorat la meva feina. I el problema és que després ja no pots veure’t sense aquells filtres i al final el que passa és que tot plegat genera molta inseguretat. Cal lluitar molt en aquest terreny.
Tens cap especialitat o estil concret de maquillatge? Hi ha corrents o escoles en el món del maquillatge?
Cadascú és crea el seu propi estil, la seva tècnica. Puc fer qualsevol maquillatge però portant-lo al meu terreny. Però si haig de triar, els maquillatges que més m’agraden son els més complicats (riu), m’encanten els maquillatges súper elaborats, amb delineats, gràfics…, que siguin un repte.
Maquilles, doncs, a qualsevol persona, o t’has especialitzat d’alguna manera?
Com ja he dit he assistit a moltes ‘masterclass’ i estic preparada per fer qualsevol maquillatge que em puguin demanar, ja sigui maquillar una nena per a una festa d’aniversari, com si és una núvia o una adolescent que fa la festa dels 15, algú que té una festa de Halloween… he maquillat un grup de mariachis, vull dir que aquesta formació en tantes tècniques és el que m’he encarregat de treballar perquè si algú em demana alguna cosa no hagi de dir que no sé fer-la.
Ara que venen festes de Nadal, tindràs pic de feina, oi? Quines tendències predominen ara com ara? I ja que hi som, ens podries dir un truc útil que haguem de tenir en compte per anar de festa?
Ara, les clientes de la vida de carrer ja no es demanen aquells maquillatges tan elaborats o tan extrems, més aviat tiren per la naturalitat, que portin maquillatge però que no es noti gaire. Avui es porta la pell ‘glow’, que no es vegi massa carregada, però que es vegi molt ben hidratada. I per aconseguir això hi ha una tècnica, però per això estem les maquilladores (riu). Però, a banda d’això, el meu consell seria que siguin una mica agosarades, que s’atreveixin amb els pigments, amb els colors més intensos i fer servir pestanyes, que el Nadal és una època de festes i celebracions i s’hi presta a provar coses. Aquest seria el meu consell per al Nadal.
Entre els projectes de futur, tens previst organitzar cursos d’auto maquillatge, oi? Ens ho pots ampliar?
Estic a l’associació Ven Lumon, hem parlat amb l’Ajuntament i va sorgir la possibilitat de fer una presentació del que fem i vam fer una sessió d’auto maquillatge al Centre Cultural Collblanc-la Torrassa, la cosa va tenir molt bona acollida i arran d’això estem mirant de fer un curs d’auto maquillatge ben planificat. Hem de concretar on es farà i les adequacions que caldran, com miralls, pantalles, etc., però la idea és que el projecte tiri endavant. Ara estem organitzant els grups, que tindran aforament limitat però seran oberts a qualsevol dona de l’Hospitalet. I ja dic, ha tingut molt bona acollida entre la gent de l’Ajuntament i jo estic molt il·lusionada.
Quina ha estat la teva motivació per proposar i tirar endavant aquests cursos, compartir els teus coneixements, facilitar-los a altres persones, dones, que potser no tenen prou recursos…?
Trobo que és una manera d’ajudar a noies i dones que potser veuen molts tutorials, perquè mai no serà com si aquell curs l’imparteix una professional que t’ho expliqui en viu. I és que hi ha moltes dones que no es poden permetre pagar una acadèmia, ni tan sols una sessió, que son cares. I crec que aprendre ni que sigui el més bàsic del maquillatge seria important per a elles. Ho dic perquè potser organitzar un curs d’auto maquillatge és llançar pedres contra la teva teulada… Seria una formació inicial perquè es puguin maquillar una mica més bé elles mateixes, com aplicar una brotxa, com fer-se les celles… i amb unes poques hores no n’hi haurà prou per poder dedicar-s’hi professionalment, així que no crec que sigui llançar pedres contra la meva teulada.
A qui t’ha agradat més maquillar?
A mi, el que més m’agrada, el que més m’apassiona, és maquillar les núvies –els nuvis també, però sobre tot les núvies-, perquè és un dia tan especial, tan màgic… i veure-les tan felices aquell dia i que elles es diguin a si mateixes ‘Què bella que estic!’, això per a mi és…, mira se’m posa la pell de gallina. I a més sovint em passa que moltes núvies em truquen per quan s’han de fer fotos quan ja estan embarassades i és com tancar un cercle que jo crec que és súper bonic.
I, com a somni o fita professional, a qui t’agradaria maquillar?
Un somni així com maquillar alguna celebritat en concret no en tinc, diria. Per a mi seria un somni poder maquillar tota la vida, a qui sigui però durant tota la meva vida, mai deixar de maquillar. I sent una persona tan inquieta com sembla que ets, et veus sent maquilladora la resta de la vida? Jo m’hi veig maquillant agonitzat al llit de l’hospital, allà faré un últim servei i ja després marxaré al més enllà (riu). Jo crec que seré maquilladora fins que aquestes mans continuïn fent màgia.
