Davant l’emergència social i residencial i la manca de resposta institucional, les activistes inicien una campanya de denúncia amb una acció sorpresa i la presentació de diversos casos de veïnes afectades
L’Aliança contra la Pobresa Energètica, el Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) de l’Hospitalet i Barcelona –la segona molt present als desnonaments per pagament d’hipoteques a l’Hospitalet– i l’Asamblea de Defensa de Derechos de l’Hospitalet, amb el suport de l’associació veïnal Som Santa Eulàlia, l’Associació de Veïnes i Veïns de La Florida i la coordinadora d’entitats i col·lectius Un Altre l’Hospitalet és Possible, han convocat aquest matí una concentració davant l’oficina de Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, en protesta per la inacció dels serveis socials al segon municipi amb més població de Catalunya. En un manifest que s’ha llegit davant l’Ajuntament, les activistes denuncien “la insostenible situació actual d’emergència econòmica i social, de pobresa i de desprotecció generalitzada a la ciutat, fet pel qual centenars de famílies s’apropen a les nostres assemblees afectades per greus problemes d’habitatge i pobresa energètica, ens hem organitzat per reclamar un canvi d’actitud urgent i necessari per part de l’administració municipal”. Segons denuncien les activistes, “els serveis socials de la ciutat no funcionen”.
Durant la mobilització, que ha aplegat prop d’un centenar de persones de diferents col·lectius i ha transcorregut entre l’oficina de Serveis Socials i la plaça de l’Ajuntament, s’han reivindicat els drets a una atenció digna per part de l’administració. També s’han presentat els casos casos concrets de dues persones afectades per la inacció dels serveis socials hospitalencs. La primera, desnonada per no poder fer front al pagament de la hipoteca, lamenta la nul·la atenció rebuda, mentre que la segona denuncia les constants amenaces de talls de subministrament per part de la companyia elèctrica i la inacció des de Serveis Socials de l’Hospitalet. Durant l’acció, tres activistes presents al ple municipal que es celebrava aquest maí, han estat desallotjades i denunciades per “alteració de l’ordre públic”. Uns activistes que sumaven a les reivindicacions socials, la defensa del CSO Nabat al barri de Sant Josep, a l’edifici Alberts Germans, sobre el qual l’Ajuntament ha presentat demanda de desallotjament administratiu.
Es tracta de la primera acció de la campanya de denúncia iniciada el 7 de desembre, després de la reunió mantinguda el passat 10 de novembre amb el tinent d’alcalde d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Jesús Husillos, “per reclamar un canvi d’actitud urgent i necessari per part dels Serveis Socials del municipi”, segons es pot llegir al comunicat publicat l’11 de novembre per la PAH de Barcelona a la seva pàgina web. “Principalment el que ha provocat que totes aquestes entitats ens mobilitzem ha estat la total deixadesa respecte als Serveis Socials per part de l’Ajuntament d’Hospitalet en els últims anys.
“Especialment des de la pandèmia les nostres assemblees s’han omplert de persones provinents del municipi que es queixen de la impossibilitat d’accedir a aquests serveis”, comenta la responsable de comunicació de la PAH Barcelona, Diana Virgós, qui alerta que “en situacions d’extrema vulnerabilitat econòmica i social, aquestes persones es troben totalment indefenses davant situacions de desnonament i de talls de subministraments i no tenen recursos per millorar la seva situació, generant pobresa cronificada”.
“Volem denunciar el lent i complicat funcionament dels serveis socials a l’Hospitalet, que esdevé una autèntica odissea per a les usuàries”, afegeix Santi Carulla, membre del Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet. “Degut a que es necessita cita prèvia telemàtica o telefònica i actualment l’atenció telefònica no funciona per problemes tècnics, la gent més vulnerable es queda al carrer o sense subministraments d’aigua o llum durant setmanes i fins i tot mesos”, continua Carulla. Un altre motiu de denúncia per al Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet és l’absència de funcionaris dels serveis socials als desnonaments de l’Hospitalet, “al contrari del que passa a Barcelona i del que dicta l’ordre judicial”, apunta Carulla. El poc temps d’estada a l’alberg municipal –només dos o tres dies, com a màxim una setmana per a famílies amb menors– i la lentitud en l’expedició dels informes de vulnerabilitat, són altres motius que han dut a les activistes a encetar aquesta campanya de denúncia.
Valoració negativa de la reunió amb els representants municipals
En l’esmentada reunió del 10 de novembre, Husillos va admetre, segons asseguren les activistes, que “el telèfon de reserva de cites no funciona des de fa mesos i que només es pot demanar cita per telèfon i per correu”. Segons va informar aleshores el tinent d’alcalde a les entitats socials, caldria canviar tot el sistema d’atenció telefònica i això comporta una important inversió de temps i diners. Segons la PAH de Barcelona, el tinent d’alcalde també va reconèixer que hi ha “una greu mancança de personal d’atenció” i que només hi ha disponible un tècnic per atendre situacions d’urgència en desnonaments per cobrir una ciutat de 264.000 habitants. La valoració negativa de la reunió per part dels col·lectius socials ha estat decisiva a l’hora de prendre la decisió de passar a l’acció. “Nosaltres sempre hem volgut resoldre les coses per la via de la negociació i el diàleg, però després de la reunió hem vist clar que l’Ajuntament no té cap intenció de resoldre aquesta situació i hem decidir mobilitzar-nos”, argumenta Virgós.
Per a les activistes en defensa del dret a l’habitatge digne, “les polítiques de protecció i de garanties d’un mínim benestar són àmpliament insuficients, si no irrisòries”. Consideren que l’habitatge és inassequible per a la major part de la població, i que els desnonaments de persones vulnerables que tenen lloc cada dia es fan “ignorant sistemàticament tant les moratòries que el Govern de l’Estat ha decretat, com la llei catalana de l’habitatge”. D’altra banda, des de l’Aliança contra la Pobresa Energètica s’argumenta que l’augment “sense precedents” del preu de subministraments bàsics com la llum o el gas està agreujant les molt diverses formes de pobresa energètica que ja afectaven la població abans d’aquesta nova crisi.
“Durant els darrers mesos s’ha pogut constatar una dificultat sistemàtica per obtenir cita amb serveis socials. Correus que no es responen, telèfons que no funcionen, manca d’atenció presencial i tràmits que s’eternitzen. No són pocs els casos que es coneixen de persones que han trigat mesos a aconseguir cita, fins i tot en situacions crítiques. No hi ha protocols d’urgència ni per talls de subministrament ni per casos de desnonament, deixant a les famílies desprotegides en moments crítics”, denuncien des de la PAH barcelonina.
Davant d’això, Husillos ha admès de manera pública que no veu la possibilitat de revertir aquesta situació durant els pròxims mesos, tot i que ha promès que a principis d’any incorporaran personal a la plantilla de Serveis Socials. L’esmentada manca de recursos ja va provocar les protestes el passat mes de març de les treballadores del col·lectiu professional reivindicatiu dels serveis socials de l’Hospitalet, que es van concentrar a la plaça de l’Ajuntament per fer visible la “manca de recursos i de precarietat en l’atenció a la ciutadania que pateix l’Àrea d’Equitat, Drets Socials i Recursos Humans”.
Husillos també ha comentat als mitjans de comunicació que qui té les competències en serveis socials és la Generalitat. Tot i això, afegeix, “l’Ajuntament està centrant esforços per complir aquesta competència delegada amb l’objectiu de pal·liar les necessitats de les persones més fràgils de la ciutat”. En aquest sentit, des de l’administració municipal reclamen al Govern de la Generalitat que aporti el 66% de la despesa social “tal com diu la Llei 12/2007 de Serveis Socials”, ha assegurat Husillos. Tanmateix, la PAH Barcelona discrepa i assegura que les competències estan repartides i que hi ha coses que depenen exclusivament de l’Ajuntament, “com el manteniment del material o del sistema d’informació”. Un exemple per a les activistes és el nul funcionament del servei d’atenció telefònica.
El comunicat de la PAH Barcelona posterior a la reunió amb els representants municipals conclou que “la manca de resposta per part de l’administració no ens deixa més opció que obrir un cicle de mobilitzacions fins que el govern municipal reaccioni” i que no pensen deixar a les famílies desprotegides ni permetre que “es continuïn vulnerant els drets humans de la ciutadania de l’Hospitalet”. “El que volem és que l’Ajuntament rectifiqui la seva postura i assumeixi les seves responsabilitats d’una vegada”, conclou Virgós. “La campanya comença ara, amb aquesta primera acció, però n’hi hauran més com a mínim fins a les eleccions perque considerem que el tema és prou greu per seguir denunciant-lo”, anuncia Carulla.
