Svalbard. Un dels punts més recòndits del planeta. Però, pels qui han estat, potser no tant. A mig camí entre la Noruega continental i el Pol Nord, l’arxipèlag (que es considera un territori no incorporat del regne noruec) és un punt estratègic per a molts governs i empreses que volen desenvolupar un programa espacial i activitats relacionades amb les telecomunicacions i les connexions a distància. El tractat firmat el 1920 va establir que Noruega era el país que respon com a autoritat, però en canvi, tothom pot venir sense necessitat de visat, tots els països poden tenir la seva parcel·la per fer treball de camp, en un indret on és molt fàcil tenir una visió continua dels satèl·lits.
Allà hi ha estat recentment un hospitalenc, concretament, un veí de La Florida. Ell resideix normalment a Alemanya, al municipi de Darmstadt, aprop de Francfort. Allà, entre d’altres, trobem les seus del Centre Europeu d’Operacions Espacials i de l’empresa EUMETSAT (Organització Europea per a l’Explotació de Satèl·lits Meteorològics). En aquesta última hi treballa l’Iu Tena. “vaig estudiar enginyeria aeronàutica a Terrassa, des de petit sempre vaig tenir interès pels avions, els coets i tots els derivats. Sembla mentida, al principi em va costar molt, vaig suspendre moltes assignatures el primer any” explica l’hospitalenc.
Tena es dedica, actualment, a fer enginyeria de sistemes per a estacions terrestres, en aquests moments treballa amb la nova generació de satèl·lits polars, amb tres antenes que començaran a entrar en servei en 2 o 3 anys. Aquest projecte l’ha portat, recentment, al recòndit paratge d’Svalbard, des d’on ha pogut conèixer més a fons com es treballa en un lloc on conflueixen molts programes espacials diferents. “L’empresa EUMETSAT té entre 5 i 7 antenes muntades a l’arxipèlag. KSAT, l’empresa noruega que gestiona l’estacio d’Svalbard té un centenar més, pertanyent a la mateixa EUMETSAT, la NASA, ESA, OneWeb i Iridium, això sí, només poden tirar endavant projectes de ciència, meteorologia o telecomunicacions, res d’estratègia militar, està totalment prohibit” comenta Tena.
Però com ha sigut la seva carrera? D’entrada, cal recordar que venim, fa dues setmanes, d’un reconeixement anual que es fa als projectes científics i tecnològics de batxillerat de les escoles de l’Hospitalet. En aquesta notícia explicàvem que s’havien celebrat les 22es Jornades Científiques i Tecnològiques (amb destacat paper del talent femení) i allà s’encoratjava als més joves a tirar endavant activitats laborals, en el futur, que tinguessin a veure amb les diferents enginyeries existents. “Quan jo vaig acabar la carrera es palpava un ambient força trencador, la gent volia marxar a estudiar fora, veien que aquí no hi havia molt de futur en tot el que té a veure amb l’aeronàutica. Jo de fet vaig estudiar un màster a Anglaterra i tenia clar que em volia dedicar a temàtica acadèmica” ens explica l’Iu Tena.
Un cop allà, l’Iu pren diverses decisions. “Em volia especialitzar en l’espai exterior. Prèviament al màster ja havia tingut alguna experiència laboral, treballant amb sistemes operacionals d’aeroports, que em va donar moltes eines, amb tot plegat he notat que després ha sigut fàcil trobar feina amb les skills que tenia. Hi ha gent del meu àmbit que acaba farta i es dedica a la consultoria, on hi ha més diners, però jo volia perseguir els meus somnis. A la Cranfield University vaig trobar professors que em van ajudar molt i vaig tenir ganes de provar sort amb un doctorat” relata Tena.
El trajecte del doctorat, però, va durar poc. El format, l’arribada de la pandèmia, el fet de tirar-lo endavant en una universitat del Regne Unit (A Glasgow) va donar peu a una periple de només 4 mesos, tot i que l’Iu Tena ja començava a veure un futur més enlluernador, amb possibles feines que semblaven més adequades en aquell moment. “Vaig fer un esforç econòmic important. El màster va costat uns 14.000 euros i a Cranfield era fàcil aprovar, però molt difícil treure una bona nota, per tant, vaig haver de treballar moltíssim. Després de la tesis i l’inici del doctorat pensava que m’encaminava cap a una carrera acadèmica, però les coses sempre poden canviar” admet el veí de La Florida.
I tot va canviar un cop passem l’estiu de 2020, en plena pandèmia i dubtes per tot arreu. “Rebo la trucada d’EUMETSAT. Abans, vaig estar a punt d’anar a treballar a la Guyana Francesa, a la zona de llançaments de coets. Però la trucada de l’agència em fa pensar en un futur més proper al que jo volia, treballar en una agència espacial. Deixo el doctorat i altres possibles feines i m’embarco cap a Alemanya, on aquesta organització (intergovernamental) té la seu. Antigament havia sigut una branca de l’agència europea, però ara caminem sols. Us sona el satèl·lit meteosat? El portem nosaltres” explica l’Iu Tena.
Tena es dedica, dins del departament d’enginyeria, a definir requeriments, fer estudis sobre la quantitat d’antenes necessàries per llançar un satèl·lit, a quina localització aniria bé col·locar l’antena, seguir el disseny del procés i finalitzar-ho. “Nosaltres ens dediquem només al management. Aquí pots trobar empreses que subcontracten d’altres i que fan altres feines que no desenvolupem. Ens passem el dia fent els càlculs previs al disseny de l’antena, invertim molt de temps en calcular bé els pressupostos finals, seguint una normativa estandarditzada d’adjudicacions de projectes” admet l’enginyer hospitalenc.
Unes 1000 persones treballen a EUMETSAT, amb un únic centre d’operacions i les expedicions a Svalbard. Darmstadt és una ciutat amb uns 150.000 habitants, amb una mitjana d’edat jove, gent que ve i se’n va, de tots els punts del món. Alemanya, en aquest sentit, és un país on l’aeronàutica té un pes important. “Espanya no té una industria potent en aquest sentit, com sí la té en enginyeria civil. Aquí, a Alemanya, pots començar sent junior amb un sou d’uns 50.000 euros l’any, a l’estat espanyol pot ser ben bé la meitat. Les condicions contractuals aquí són molt millors i els enginyers estan millor valorats, al nostre país trobem massa cultura del secretisme amb els salaris, per això la gent també busca d’altres indrets on seguir la seva carrera” remata Tena.
En les darreres jornades Científiques i Tecnològiques vam veure com els projectes femenins triomfaven. És això un exemple del creixement de la dona en aquest sector? Iu Tena ens ho confirma. “Jo diria que sí, sobretot a la carrera, quan vaig entrar eren només 6 noies de 60 persones, un 10%. Tinc companys de tres anys després que em diuen que havia augmentat molt, un 29% segons dades de la UPC, encara és baix però ha millorat. A l’aeronàutica li passa com a la informàtica, no se perquè encara tenen una tendència en la qual les noies no van a estudiar a les seves facultats, però en canvi, en Civil o en carreres com Arquitectura arriben a superar el 50% més o menys. Ara les estan motivant molt, i això és una gran notícia” conclou Tena.
A banda dels premis de les jornades científiques de batxillerat, a L’Hospitalet, recentment, trobem una nova difusió del Summer Experience, amb activitats del projecte Pessics de Ciència del CC Sant Josep, els premis L’H Joves Emprenedors i Emprenedores de Projectes Empresarials, amb un premi dedicat a l’àmbit tecnològic i la tercera edició del programa Inspira STEAM, promogut per Torre Barrina, que fomenta les vocacions científiques entre les dones. Tot un conglomerat d’activitats i projectes que, en certa manera, ajuden al desenvolupament de joves que segueixin, un dia o un altre, el camí del seu veí de La Florida, l’Iu Tena, que va encaminar-se cap a una aventura que l’ha portat fins a les portes del Pol Nord.
