Reportatges

Persianes històriques que s’abaixen

Restaurants, botigues de roba, confecció, llar, bodegues… la imatge de la ciutat canvia amb el tancament del molts establiments amb caràcter i història
Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

Dario Villamayor va dissenyar, ara fa uns anys, unes samarretes amb l’eslògan “L’H is not Barcelona” que es van popularitzar degut a l’alt increment del sentimentalisme de ciutat que va néixer amb la generació Y (millennial) i que tenia un aire clarament trencador. Val a dir que no va ser pioner, doncs des dels 80, polítics, personatges públics i diversos veïns reivindicaven el sentiment de poble, pertinença, un accent propi i una marca que teòricament s’havia de separar de la ciutat comtal. I quin element és bàsic per entendre el nucli veïnal d’una ciutat? El comerç. I en part, el comerç històric, les botigues que porten anys fidelitzades.

Molta gent parla del canvi que s’està vivint a Barcelona. Botigues anomenades “de tota la vida” són substiuïdes per grans marques, amb façanes idèntiques, idèntics missatges. Però, què passa a l’Hospitalet? Tenim el mateix problema? Les botigues històriques aguanten o tanquen? Malauradament, cada cop són més les que decideixen abaixar la persiana.

Fent una extensa cerca pels barris de l’Hospitalet hem trobat diversos exemples de locals que, malauradament, han tancat les seves portes. Alguns d’ells degut a la pandèmia de la COVID-19, d’altres a la jubilació dels propietaris, alguns per motius globals i logístics. El cas és que l’estètica de la ciutat està canviant, no només per la gent, també pels seus establiments.

Si donem un cop d’ull, per posar un exemple, a Collblanc-Torrassa, trobem diferents establiments que estan apunt d’apagar els llums o que ja ho han fet. El J. Porredón, n’és un. Aquest establiment portava 60 anys en marxa. En Joan, el seu propietari, ha decidit posar punt i final al local que van començar els seus progenitors. Allà s’hi ven tot tipus de carn, embotits i conserves variades. S’ha arribat fins a la tercera generació però d’allà no es passarà. “Visc a Barcelona, en 60 anys no m’ha donat temps ni d’anar al Mercat de Collblanc” li comenta en Joan a una clienta. La jubilació la té a tocar aquesta setmana ha abaixat la persiana per sempre. El local està situat al carrer Occident. A partir d’ara, no en quedarà ni el rastre.

J. Porredón, a Collblanc, ha tancat aquesta setmana. Foto Districte7

A tres minuts a peu, al carrer Pujós, trobem la Pastisseria Larruy. O almenys, el que queda d’ella. Una façana sense vida, aturada. A la porta, un cartell que convida als clients a anar a la pastisseria Tartas Peruanas Barcelona, on s’ha mudat l’Àngel, el pastisser de Larruy. Allà, ens expliquen que els Larruy han decidit també tancar, després de 69 anys (van obrir al 1953). Per sort, i gràcies a les mans de l’Àngel, seguirem podent gaudir dels mateixos canelons, les mateixes tartes i qui sap si les mateixes mones de Pasqua a un número més a l’esquerre del carrer. Tampoc podem gaudir ja de la Drogueria Pujós, homenatjada ara fa set anys per l’Ajuntament, que datava del 1958.

No podem oblidar-nos de la Carretera de Collblanc. Què pot haver passat allà? A tocar amb Barcelona (de fet, a deu segons de “la frontera”), un seguit de comerços tenen la persiana abaixada. En destaquem tres, el Casa Bou, el Padeví (sabateria i calçat general) i el Salom Ollé J. Ara fa 9 mesos, la cadena Padeví va decidir tancar les tres botigues que tenia al Barcelonès, inclosa la que residia feia 60 anys a Collblanc, degut a la baixada en les vendes generals de la marca, agreujades per la pandèmia de la COVID-19. Finalment, fins i tot la gran botiga de l’Hospitalet (a tocar del Continental) va tancar per sempre.

El Salom estava a la Carretera de Collblanc. Foto Districte7

Els propietaris del Casa Bou van decidir canviar de localització. Ara se situen al carrer Martí i Julià, a tocar de l’antic, però en un local molt més petit. Com a restaurant, i en anuncis als diari dels anys 80, el definien com a “excel·lent bodega i menús amb ingredients arribats del mercat de Collblanc”. El menjar era fresc, donava gust fer un bon àpat i poder dir que sí, que a l’Hospitalet es pot gaudir del bon menjar. Ara bé, han pogut continuar la seva vida al costat, malgrat que en un local molt més petit i menys majestuós, dedicats ara sobretot, a la carta de vins.

Per últim, també a la Carretera de Collblanc, la històrica botiga de José Ollé Salom, amb el lema “cestería, alfombras y persianas”, una barreja feta artesanalment que, en els temps actuals, es fa difícil, malauradament, pensar en el seu èxit. Només queda l’estructura cadavèrica d’una botiga de més de 50 anys. No ens podem oblidar de l’As de Pikas, al carrer Paris, bones hamburgueses i amb un to modern, que també resta tancat.

Al barri de Santa Eulàlia, la situació agafa un caire semblant. Val a dir, per trencar una llança en favor del comerç, que la feina que es fa des del Centre Cultural i el Grup de Comerciants del barri és d’un to molt alt. La dinamització al barri d’activitats i creació de comerços és molt alta. Les 200 botigues i centres que formen el Grup s’ajuden molt entre sí i donen vitalitat al barri. Aquí, per exemple, entre el Carrer Comerç i el Carrer Pareto trobem una magnífica filera de tot tipus de comerços. Ens donem compte però, que dos establiments de molts anys han tancat. Bosses Pareto ja no hi és, malgrat que encara queda la serigrafia, la botiga ha canviat, després de molts anys de vida. Els veïns de la zona també recorden Bossos Núria, que ara ja no existeix, tancada durant els darrers mesos. També cafeteria Mingo, del mercat, ha posat punt i final a la seva trajectòria per jubilació.

Si observem un dels barris més poblats, el de Bellvitge, la situació també ens entristeix. Ens hem criat amb el restaurant Can Galán, qui “feia l’agost” durant el mes de setembre mentre se celebraven les festes del barri. Els seus entrepans i fregits portaven cues de bogeria. Si arribaves a les 20h d’un dia normal, no tenies taula. Ara, una persiana abaixada i unes obres a l’interior ens indiquen que ja mai més tornarem a sentir aquella olor. Bé per problemes familiars, bé per situacions irregulars internes, però Can Galán no tornarà a ser el mateix.

El Restaurant Can Galan s’omplia cada cap de setmana. Foto Districte7

Tampoc la Bodega Brasil 2, al Bellvitge vell, tancada la segona, traspassada la primera, lloc on ens reuníem per un bon vi, durant més de 50 anys hem pogut comprar allà. Les traves burocràtiques en les llicències actuals han sigut un escull molt gran. La Ventolera (model encara de l’antic “ropa de señora”), la Drogueria de la senyora Paquita, Maite 1 i Maite 2 (confecció) o el Bar Refugio (tancat fa menys de 2 anys degut a la pandèmia, després de 4 anys oberts i recollint el guant d’un bar molt més antic), han sigut noms del nostre imaginari de barri i en els que les nostres famílies hi han comprat, abans dels grans magatzems, en un barri que ha vist el Cine Lumiére i el Marina Center, per cert, encara present, com un monument antic, hieràtic, tancat definitivament arrel de la pandèmia, i amb un reportatge a banda per escriure.

Però no tot és infern, tenim un petit bri d’esperança. Recordeu Falguera? La botiga del carrer Santa Eulàlia? Fa 80 anys que resten oberts i així seguirà, malgrat la pèrdua d’una de les sòcies. Els Sanitaris Awyca, més de 50 anys al carrer Major de l’Hospitalet donant tot un servei gegant d’accessoris de bany. La farmàcia Jaume Tutusaus, a Collbanc-Torrassa, oberta al 1952, celebra els seus 70 anys. O la cafeteria Tasti, fundada als anys 40, quan es va iniciar venent gelats en un carro.

La passtisseria Larruy ja no obrirà més les seves portes. Foto Districte7

Només són uns quants, n’hi ha molts més. Hem volgut donar un passeig pel vostre imaginari, sense debatre el motiu. Queda clar que la situació de la restauració i del comerç genèric durant la pandèmia ha sigut negatiu, però la creació de grans magatzems, amb marques de cadenes populars i el consum ràpid i compulsiu de les compres per internet han fet que moltes botigues de barri, no només d’aquí, també d’altres municipis, hagin vist com el seu negoci arribaven a la seva fi. Serem capaços de mantenir un patrimoni que molts consideren que és carn per a nostàlgics?

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat