Opinió

Les pedres de l’ahir: el moviment veïnal de La Florida

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

Pedro Luna Antúnez, president de l’AVIV La Florida

A la plaça dels Blocs de la Florida es troba la vella seu de l’Associació de Veïns del barri. És un baix amb dos locals, el primer és el que ha servit durant dècades com a seu del moviment veïnal i el segon és una biblioteca que tanmateix va fer que molts veïns dels Blocs s’interessessin per la lectura i els llibres. Avui als dos locals encara queden els rètols però no poden amagar el seu deteriorament ben visible amb el pas dels anys. El local veïnal fa temps que va deixar de ser un lloc de trobada al barri i actualment l’associació fa la seva activitat i les seves reunions al més modern Centre Ana Díaz Rico. Però a la memòria ens quedarà per sempre aquest petit i humil local que va ser una referència per la lluita dels veïns i veïnes dels Blocs de La Florida. Una lluita cimentada amb les pedres de l’ahir i amb l’esforç no només dels líders veïnals sinó de molts altres veïns anònims.

Avui dia s’escriu molt sovint sobre La Florida a la premsa. El primer que s’acostuma a ressaltar del barri és la seva gran densitat de població. Tot i així, una errada molt comuna entre els periodistes que no estan massa familiaritzats amb la ciutat és el seu desconeixement de l’existència de dos barris en un de sol, fet que es tradueix en l’anàlisi d’unes dades de població incompletes i parcials. En aquest sentit, seria bo recordar que La Florida, amb prop de 30.000 habitants té una densitat de població de 78.000 habitants per km2, mentre que Les Planes amb uns 16.000 habitants té una densitat de població de 39.000 habitants per km2. Per tant, estem davant d’un dels districtes amb major densitat de població de la Unió Europea. Val a dir que aquesta elevada densitat de població ha provocat molts dels dèficits estructurals que pateix el barri en matèria d’espais públics i serveis, sent una realitat que no ha estat abordada des de l’administració de la manera més eficient.

Assemblea de veïns i veïnes al Centre Cultural Ana Díaz. Bibian Escudero

Un altre tret dels articles que s’escriuen sobre La Florida és l’estereotip cap als col·lectius més vulnerables del barri. Això comporta que més enllà de voler reflectir uns condicionants socials i econòmics com a rerefons d’una realitat s’acabi caient en el clixé i l’anècdota. Aquest clixé ha fet créixer el sentiment d’estigmatització fora del barri però també entre els mateixos veïns. Aquests processos d’estigmatització han canviat en bona mesura la percepció dels veïns de La Florida i una sensació molt generalitzada a peu de carrer és que el barri s’ha anat degradant als darrers anys i aquesta idea ha generat un sentiment frustració i fins i tot de fracàs personal. Això, conjuntament amb el problema de l’habitatge ha originat, per exemple, que les generacions més joves s’hagin traslladat a viure a altres barris i que aquest sigui l’objectiu de molts veïns que encara viuen al barri.

Quan parlem la realitat social d’un barri com La Florida no podem caure en l’estereotip però tampoc en la idealització. Els problemes de convivència existeixen i un dels focus que ha generat més conflictes és l’ocupació de l’espai públic. Aquesta competència per l’espai comunitari en un barri amb tanta densitat de població ha produït certa esquerda social entre els diferents col·lectius del barri. Per col·lectius ens referim bàsicament als veïns que van arribar al barri procedents de l’emigració de l’Estat espanyol per una banda i a la nova immigració dels darrers vint anys, originària d’Amèrica Llatina, dels països magrebins i del sud-oest asiàtic d’altra banda. L’absència d’un moviment veïnal i associatiu fort que actués com a interlocutor a La Florida durant aquests anys no ha fet sinó engrandir aquesta escletxa.

El teixit associatiu de La Florida

A l’Hospitalet el teixit associatiu ha sigut un dels motors de transformació social i de millora de les condicions de vida dels veïns molt especialment a les acaballes de la dictadura franquista i durant la transició democràtica. En aquest context de mobilització social el barri de La Florida no va ser una excepció. Des de la gran transformació de barri de Les Planes cap a mitjans de la dècada dels 50 amb la construcció dels Blocs de La Florida per reallotjar les famílies d’ètnia gitana del Somorrostro de Barcelona, ​​el moviment veïnal va liderar els processos de presa de consciència i mobilització popular en defensa de millors equipaments i recursos per al barri. De gran rellevància va ser l’Associació de Veïns en aquest període, molt unida a l’evolució urbanística i reivindicacions dels Blocs.

Local de l’AViV La Florida. Bibian Escudero

Cal dir que en l’actualitat el teixit associatiu del barri està molt debilitat. Les raons són diverses i es deuen a certes dinàmiques, començant per la desmobilització de les lluites veïnals a les últimes dècades i la consolidació d’un associacionisme local molt dependent dels governs locals. Això ha causat el propi estancament del teixit associatiu i la seva manca de renovació. En termes generals, no s’ha produït un relleu generacional en l’envellit teixit associatiu veïnal, cultural i socioeducatiu, que ha sigut còmplice i víctima, al mateix temps, del prolongat cicle de desmobilització social, transformant amb el temps la seva visió associativa i fent dels veïns receptors de serveis.

És cert que als últims anys, com a la resta de Catalunya, han sorgit nous col·lectius i plataformes a la ciutat com la PAH o les associacions d’aturats que responen a un associacionisme lligat a demandes materials a causa de la crisi econòmica i que pugnen per la legitimitat pel que fa a la representació ciutadana, però que en ocasions han esdevingut ser projectes personals o espais de poder molt reduïts. El vell associacionisme segueix sent, per dir-ho d’alguna manera, el protegit pels gestors i representants polítics de l’ajuntament, molt reticents a canviar les seves dinàmiques funcionarials de relació i interlocució amb les entitats. És per això que els reptes d’un nou  associacionisme passaria, sens dubte, per incentivar la implicació social, per millorar la cohesió social i la relació entre els diferents col·lectius del barri, i finalment per la participació real i efectiva de la nova immigració al teixit associatiu més enllà de l’assistencialisme.

La debilitat de l’associacionisme a La Florida és un procés simultani a la pauperització de la vida del barri. És evident que els barris amb una xarxa associativa forta estan en millors condicions de fer front a l’exclusió social en períodes de crisi econòmica. Posant fil a l’agulla, i segons dades oficials de 2018, de les 656 associacions registrades a l’Hospitalet 31 estaven radicades a La Florida i 32 a Les Planes, unes dades que sumant els dos barris representen el 8,80% del total de la ciutat. De tretze barris de l’Hospitalet, Les Planes ocupava el vuitè lloc en nombre d’entitats i La Florida el novè. Per tant, tenim una realitat molt desigual pel que fa a la resta de la ciutat i amb els barris de la zona sud on hi ha més presència de teixit associatiu: Santa Eulàlia amb 130 entitats, Centre amb 96 i Bellvitge amb 88. Entre aquests tres barris representen el 47,9 del total. Després cal subratllar la tipologia històrica de les entitats de la Florida i Les Planes que corresponen a un perfil sociològic molt determinat amb una majoria de membres de la tercera edat i amb una escassa presència de joves o d’immigrants. Aquest falta de diversitat cultural i de relleu generacional a les entitats de La Florida i Les Planes són un afegit més a la fragilitat del teixit associatiu del barri.

Mural al barri de La Florida. Bibian Escudero

La renovació del moviment veïnal de La Florida

Com ja s’ha comentat en línies anteriors, l’Associació de Veïns  de La Florida va tenir un gran protagonisme en la lluita veïnal a les darreries de la dictadura i primers anys de la democràcia. Molt unida a barri de les Planes i als Blocs de la Florida, potser una de les assignatures pendents que s’han heretat d’aquella època és la manca de presència de l’associació al barri de la Florida, és a dir, més enllà dels Blocs. Es pot dir que el període d’arrelament social del moviment veïnal al barri decau a partir de la dècada de 2010 amb la renúncia d’Antonio García per qüestions d’edat. Antonio García, president de l’associació entre 1982 i 2013 és conjuntament amb Ana Díaz Rico i Salvador Martín la figura veïnal més rellevant del barri. Des de la seva renúncia l’entitat veïnal va travessar un període d’escassa activitat i implicació a la vida de barri, un període de buit que va abastar prop de quatre anys.

L’Associació de Veïns va estar a punt de desaparèixer quan l’any 2017 es va crear una comissió gestora per fer-se càrrec de la junta i dissoldre l’associació. En paral·lel, i preocupats per la crisi que travessava l’associació, un grup de veïns i veïnes, procedents majoritàriament de l’activisme, els moviments socials i el cooperativisme ens vam començar a reunir per valorar la situació del moviment veïnal i per impedir la seva desaparició en un barri tan necessitat d’un teixit associatiu actiu. Finalment, després d’una sèrie de trobades veïnals, el 15 de desembre de 2017 es va aprovar en una assemblea veïnal celebrada al Centre Ana Díaz Rico l’entrada d’una nova junta a l’associació que va passar a anomenar-se Associació de Veïns i Veïnes (AViV).

A l’assemblea del 15 de desembre es va triar una nova junta composta íntegrament per persones alienes a les anteriors direccions. Respecte a la seva confecció es van intentar prioritzar dos objectius: la feminització de l’associació i l’entrada d’immigrants. Feminitzar el teixit associatiu del barri, i en aquest cas de l’associació, era i és, sens dubte, una de les tasques que creiem caldria seguir potenciant a La Florida, tan habituats a un associacionisme format generalment per homes de mitjana edat. Una altra assignatura pendent era la d’implicar a la immigració en l’activitat de l’associació. El resultat va ser el següent: de les quatre responsabilitats de la nova junta (presidència, vicepresidència, secretaria i finances), tres eren dones i un home. La resta de la junta, composta per sis vocalies presentava una majoria de dones a la vegada que es donava entrada al col·lectiu d’immigrants tan nombrós al barri. Així mateix, també va guanyar representació la població d’ètnia gitana dels Blocs amb tres membres de la comunitat en les diferents vocalies. Aquest va ser uns dels nostres compromisos: reflectir a la junta de l’AViV la realitat social del barri i la diversitat cultural tantes vegades invisibilitzada al nostre teixit associatiu.

De la renovació del moviment veïnal de La Florida s’acaben de complir tres anys. A l’hora de fer una valoració d’aquest període hauríem de ser realistes i admetre que som molt lluny d’haver assolit el nivell d’activitat de l’associació quan aquesta era un agent social de gran implantació, possiblement perquè el moviment veïnal, no només al nostre barri, no tornarà a assolir el poder de convocatòria i mobilització que va exhibir dècades enrere. Partint d’aquesta base, un dels primers objectius de la nova junta va ser el de potenciar la participació dels veïns en la presa de decisions, i per tant en el paper de l’assemblea. Però de nou hem de ser autocrítics en aquest aspecte i reconèixer els nostres límits organitzatius a l’hora d’atreure, per exemple, al jovent de barri i de canviar aquesta visió del moviment veïnal com un teixit associatiu de tall clàssic i envellit.

Sisè mercat d’intercanvi de La Florida, l’any 2011. Bibian Escudero

La tasca de promoure la participació activa dels veïns i veïnes va ser uns dels eixos vertebrals dels primers mesos de l’AViV. Aquest idea va topar molt sovint amb la realitat del barri i amb els dèficits de l’associació ja esmentats. I va topar, cal dir-ho també, amb una activitat de l’AViV cada cop més absorbida per l’àmbit institucional amb la participació en els diferents fòrums i taules comunitàries organitzades per l’Oficina del Pla Integral dels Blocs dependent de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Centrar exclusivament la nostra activitat en fòrums institucionals va deixar desatès l’àmbit més social i el contacte amb altres entitats del barri. Els desitjos de voler revertir aquesta realitat es van diluir amb la pandèmia de la covid-19. Des de març de 2020 l’activitat de l’AViV s’ha vist molt reduïda, una circumstància que òbviament no només ha afectat a la nostra associació però que, tenint en compte la realitat de La Florida, ha esdevingut ser un gran obstacle per a nosaltres. La impossibilitat de fer assemblees i la dificultat de fer-les per videoconferència han minvat el contacte amb els veïns i han retardat un nou procés de renovació de l’AViV previst per aquest any.

Tres anys després, el major repte que té avui l’AViV de La Florida és el de renovar-se de nou. Una renovació que s’ha d’entendre en clau d’evolució d’un moviment veïnal que ha d’adaptar-se a les noves realitats i per connectar amb sectors de la població als que l’associació no ha pogut arribar tot el que hauria desitjat. Deia el poeta palestí Mahmud Darwish que les pedres de la seva terra servien per construir el sostre de cel. I tornant a l’inici d’aquest article, a La Florida el demà hauria de ser edificat amb noves pedres perquè les velles pedres de l’ahir s’han erosionat pel pas del temps. Això sí, esperem poder veure encara que sigui un petit tros de cel.

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat