Una setmana després del desallotjament de la nau de l’Avinguda Vilafranca de l’Hospitalet de Llobregat, almenys dotze persones encara continuan dormint al ras, sota els porxos d’un edifici a l’Avinguda Catalunya. Durant aquests set dies, ‘les dotze de Vilafranca’, com s’ha començat a anomenar el grup, han estat amunt i avall buscant ajut institucional i suport veïnal per poder accedir a un habitatge que puguin pagar amb els seus pocs ingressos i han rebut suport veïnal i de diversos moviments socials i entitats de la ciutat.
“No podem dormir al carrer més. Nosaltres estem disposades a pagar el que puguem. Fins i tot hi ha gent que està oferint-nos alguna feina. No volem un habitatge gratis. Però ara mateix no tenim res, i sense contracte de treball o documentació cap persona ens lloga un pis o una habitació. A més, el preu és inassumible per a nosaltres”, explica Roxana, una dona boliviana que porta més de deu anys vivint a Catalunya i que s’ha convertit en la veu d’aquest grup d’afinitat format per 4 famílies i 4 persones que vivien en grup.
“És molt important per nosaltres no deixar a cap persona del grup enrere”, explica David, un dels 12 de Vilafranca, “per això creiem que anar 3 nits a l’alberg, tot i que sigui juntes, com ens va assegurar el mossén, no és una opció per nosaltres. Als tres dies tornarem al carrer amb totes les coses i cadascú per la seva banda”.
El mossèn del que parla és Josep Maria Romaguera, rector dels barris de Sant Josep i del Centre. Cap al final de la setmana passada, aquest capellà va esdevenir un mediador o interlocutor del grup amb els responsables de Serveis Socials de l’Ajuntament de l’Hospitalet. A dia d’avui, l’oferta de l’Ajuntament i Serveis Socials continua en peu: de moment, 3 nits a l’alberg.
Informe de la Síndica de Greuges
El periple en recerca de suport de l’administració local de ‘les 12 de Vilafranca’, va començar el dimarts 23 de novembre, l’endemà del desnonament, amb una primera visita a l’oficina de Benestar i Serveis Socials, ubicat al carrer Santiago Apòstol, per part Roxana, com a portaveu del grup. Oferiment de Serveis Socials: 3 nits a l’alberg municipal Els Alps, amb petició individualitzada de cada persona als seus corresponents serveis socials, segons districte d’empadronament.
Després d’aquest primer contacte amb Serveis Socials, el dimecres 24, la meitat del grup es va apropar al ple municipal que se celebrava a l’Ajuntament de l’Hospitalet “per tal d’explicar als representants polítics el nostre problema i situació”. Mentre, la resta vigilava i cuidava les seves pertinences al campament de Avinguda Catalunya. Però no obstant això, no van poder accedir. “Ens han dit que el motiu era l’aforament limitat per la Covid”, expliquen les afectades. Fonts de l’oposició política expliquen a Districte7 que “només hi havia unes 10 persones, com a màxim, al públic de la sala. No creiem que 6 persones més superin l’aforament”, conclouen.
Des d’allà, es van dirigir a Ca n’Arús, per buscar de nou el suport de la Síndica de Greuges, la Merche García, qui ja havia engegat la instrucció de l’expedient obert d’ofici per aquest desallotjament. García va rebre el grup i va començar les entrevistes sobre la realitat social de cada persona afectada, recollint a banda el seu testimoni sobre com es va produir el desnonament i els recursos que els havien ofert des de l’administració local de l’Hospitalet. Igualment, les va adreçar de nou al SIOT, al Carrer Santiago Apòstol, per tal de formalitzar, d’una en una, cada demanda personal de suport a Serveis Socials i deixant constància de la seva situació de sensellarisme.
Queixes d’entitats veïnals:
L’informe de la Síndica de Greuges no és l’única comunicació amb l’administració local sobre aquest tema. El passat divendres, l’Associació de veïns i veïnes de La Florida, va lliurar electrònicament una instància amb la queixa formal de l’entitat respecte a la gestió municipal que ha provocat que “des del passat dimarts 23 de novembre de 2021, un grup d’unes 12-15 persones, desallotjades el dilluns 22 de novembre de la seva morada des de fa anys a l’avinguda Vilafranca, 28 es troben en situació de sensellarisme al nostre barri. El grup ha buscat refugi a l’Avinguda Catalunya, davant de la Plaça Granada de l’Hospitalet. Per tant, ens sentim interpel·lats cap als nostres nous veïns temporals del barri”, expliquen al seu text, on fan recull d’un llistat de 29 persones identificades com a víctimes del desallotjament i demanen a Serveis Socials el recull de les seves actuacions “abans, durant i després” del dilluns 22 de novembre.
Segons ha pogut saber Districte7, es preveu que altres associacions i entitats locals de l’Hospitalet es sumin a aquesta queixa, presentant la seva propia instància.
El suport de les veïnes
Mentre tot això passa en el plànol institucional i oficial. Mentre Roxana, Mauro, Verónica o David surten a TV3 i són entrevistats per periodistes d’arreu, al seu voltant s’ha conformat un grup informal de suport. Veïns i veïnes que es van mobilitzar el primer dia per tal de proveir-los d’allò bàsic per sobreviure al carrer en plena onada de fred: mantes, tendes de campanya, estris d’higiene i cuina. Durant aquesta setmana els han deixat els seus lavabos i dutxes. Els han portat menjar i xocolata calenta. Han fet comunitat amb elles durant set dies “d’impotència, ràbia, dolor i no poder dormir pensant el fred que fa fora i elles al carrer”, com explica Núria, una d’aquestes veïnes.
Com a agraïment i punt de trobada comunitària, el diumenge, de manera informal, es va convidar a tota la gent, entitats, moviments socials i veïnes que havien mostrat el seu suport a les 12 de Vilafranca a compartir “un dinar de germanor” a la Plaça Granada amb elles. Unes quaranta persones van compartir l’actualització de la situació de veu de les 12 de Vilafranca, van compartir dinar i xerrades disteses. Un caliu humà que durant aquest dies “ens ha fet sentir més fortes”, explica Verónica, una de les afectades pel desallotjament. Verónica va arribar a la nau quan ella i el seu marit es van quedar sense feina arran la pandèmia de la Covid i no podien seguir pagant el seu lloguer.
La reunió veïnal es va completar amb un taller de pancartes per penjar a la tanca que fa de mur i protecció contra el fred de l’improvisat campament a Avinguda Catalunya. Aquesta diu: ‘Techo para Todes’. Una altra deia: ‘Gent sense casa, cases sense gent’. “La majoria de les veïnes aquí es porta molt bé amb nosaltres, ens pregunta, els expliquem qui som, ens porta coses”, narra Roxana, “però és veritat que alguna altra veïna ens han amenaçat vàries vegades i això ens fa por”.
Tocar sostre, tornar al terra
Un cop desconvocada la trobada, en petits grups d’amics i coneguts, la gent va baixar fins a Avinguda Carrilet per conèixer un espai que podria esdevenir un sostre provisional immediat per a les 12 de Vilafranca. El local d’un bar abandonat des de fa més de 5 anys, segons testimonis veïnals, antiga propietat de Bankia, ara la Caixa. Quan el grup portava una estona en aquest espai, sobre les 16:30 hores de la tarda, va arribar un primer dispositiu policial de Guardia Urbana, amb el suport extern dels Mossos d’Esquadra. Els agents van recollir testimonis i confirmar la identitat d’alguna de les 12 de Vilafranca, però van abandonar el lloc, sense forçar la sortida de les persones que hi havia dins.
No obstant això, mitja hora després que marxessin les veïnes concentrades en suport de les persones desallotjades de la nau de l’avinguda Vilafranca, un efectiu de l’ARRO dels Mossos va arribar a l’esmentat local sobre les 20:30 hores. Algunes activistes i veïnes del grup de suport van trigar només un parell de minuts en arribar, temps en què la policia autonòmica va desplegar un fort cordó policial.
El caporal dels Mossos d’Esquadra al capdavant de dispositiu va confirmar in situ a Districte7 que “en saber que allò estava passant, havien acudit, i voluntàriament la gent ha sortit. Som conscients que no volen problemes, ni tindran problemes per això”.
Nou de la nit del diumenge 28 de novembre. De nou amb les seves bosses i matalassos al terra, les cinc persones que havien traslladat les seves pertinences de l’Avinguda Catalunya al local de l’Avinguda Carrilet van tornar amb les seves companyes. “No ha pogut ser”, es lamentaven quan es van retrobar, envoltades per una desena de veïnes que les havia acompanyat durant el seu nou desallotjament i durant aquest camí de tornada a l‘improvitzat campament on porten vivint una setmana. “Tornem a casa”, deia Verónica entre llàgrimes i riures mentre el Tulio l’abraçava.
