Aquest punt i el següent queden retirats de l’ordre del dia, passem al punt catorze. Amb aquestes paraules l’alcaldessa Núria Marín va retirar dos punts de l’ordre del dia del passat ple municipal del 25 d’octubre davant la sorpresa de tothom i molt especialment dels regidors i regidores de l’oposició. El punts afectats, dotze i tretze de l’ordre del dia, feien referència al canvi de la periodicitat dels plens municipals per facilitar l’assistència de la pròpia alcaldessa i fer compatible el seu càrrec municipal amb la seva condició com a senadora. Recordem que Núria Marín va ser nomenada senadora pel Parlament de Catalunya per designació autonòmica al juliol. Dues setmanes abans Núria Marín havia deixat de ser presidenta de la Diputació de Barcelona sent substituïda per Lluïsa Moret, alcaldessa socialista de Sant Boi de Llobregat. En aquest trencaclosques intern del PSC Núria Marín va ser designada senadora en substitució de Lorena González que curiosament havia renunciat a la seva acta del Senat al ser escollida alcaldessa de Balaguer.
Atenent aquest context es van introduir dos punts a l’ordre del dia del ple municipal del 25 d’octubre per oficialitzar el canvi de data dels plens. La posterior retirada d’aquests dos punts ha deixat molt interrogants i ha obert una escletxa en la relació del PSC amb la resta dels grups municipals de l’ajuntament. Per què Núria Marín va decidir de manera unilateral retirar els dos punts? I per què no va donar cap explicació d’aquest fet? Sobre la primera pregunta podem suposar que Núria Marín va preveure que no s’aprovarien els dos punts. Sent així, per què els va presentar a l’ordre del dia? I per què no va mirar de dialogar i consensuar amb altres grups municipals aquests dos punts? Potser pensava Núria Marín que no hi serien presents tots els regidors de l’oposició en aquell ple i que això facilitaria l’aprovació dels punts?
Respecte a la manca d’explicacions per part de Núria Marín crec sincerament que es tracta d’un fet molt més greu que la retirada unilateral dels punts. Denota una visió poc dialogant i personalista de l’alcaldessa així com una apropiació partidista de la institució. Es poden retirar punts de l’ordre del dia, l’alcaldessa té potestat per fer-ho, però és inconcebible que es faci sense donar cap justificació ni raonament. No seria aquesta la manera més transparent ni democràtica de governar la segona ciutat de Catalunya. Perquè no només deixes sense explicacions als diferents grups municipals sinó també al conjunt de la ciutadania. I ho fa un ajuntament que als últims anys ha fet bandera de la participació ciutadana. Però de poc serveixen els consells de districte i de ciutat o les trobades de l’alcaldessa amb els veïns si després es governa amb manu militari a l’òrgan màxim de representació ciutadana.
Al dia següent de la celebració del ple els grups municipals d’ERC-EUiA, En Comú Podem i Partit Popular van expressar, mitjançant una nota de premsa conjunta, el seu desacord amb la decisió pressa per Núria Marín. A la nota es retreia a l’alcaldessa la seva falta de diàleg a l’hora d’arribar a un acord sobre el canvi del dia de les sessions ordinàries dels plens municipals. Així mateix es criticava el fet de voler subordinar la institució a les necessitats personals de l’alcaldessa. Aquesta nota de premsa va rebre la resposta ràpida del PSC de l’Hospitalet amb un comunicat publicat a les xarxes socials al qual es manifestava que la nota conjunta de l’oposició responia al desig de desgastar la figura de Núria Marín. D’igual manera, el comunicat del PSC defensava la legitimitat de fer compatibles els càrrecs d’alcaldessa de la ciutat amb el de senadora.
Sobre aquest encreuament de comunicats hi ha diverses qüestions per analitzar. En primer lloc, és evident que l’elecció de Núria Marín com a senadora és totalment legítima. Aquest no és el debat. La qüestió rau en la incapacitat per al diàleg de l’alcaldessa per arribar a un consens que no hauria de suposar un gran esforç d’interlocució amb els partits de l’oposició. La seva decisió de retirar els punts sense donar cap argument ni justificació no és un bon precedent i en aquest punt crec que la pròpia alcaldessa hauria de fer un exercici personal de autocrítica. S’ha equivocat en les formes i seria bo que rectifiqués.
En segon lloc, ens hauríem de preguntar, no només els partits polítics de l’ajuntament sinó el conjunt de la ciutadania, si és compatible ser senadora i alcaldessa d’una ciutat com l’Hospitalet. La meva opinió és que seria desitjable no compatibilitzar tots dos càrrecs. Ho deia abans, Núria Marín té tot el dret a ser senadora. El problema és que no es pot governar una ciutat tan complexa i amb tantes necessitats com l’Hospitalet des de Madrid. Recordàvem en línies anteriors el cas de la també socialista Lorena González, que va deixar el Senat per exercir el seu càrrec com alcaldessa de Balaguer. Es tracta d’una qüestió de sentit comú i de compromís amb el teu municipi i amb els veïns i veïnes que et van escollir.
Al seu comunicat el PSC feia referència als casos de regidors de l’oposició que són consellers a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i diputats al Parlament de Catalunya. Primer caldria recordar que els regidors que són consellers de l’AMB ho són precisament per la seva condició de regidors als seus municipis. Respecte al cas de compaginar el càrrec de regidor amb el de diputat al Parlament de Catalunya és un tema que es podria debatre però crec que aquí l’anàlisi hauria de tenir en compte si el regidor en qüestió té responsabilitats al govern municipal o no. Si parlem de l’alcaldessa crec que està fora de tot dubte que aquesta no seria la situació més adient.
El que és indubtable és que des de juliol que va ser designada senadora, Núria Marín no ha tingut prou cintura política per desencallar una situació que s’hauria de resoldre amb més diàleg i comunicació amb la resta de partits. El PSC ja no té la majoria absoluta al consistori de la ciutat i per tant seria necessari que fes un canvi de xip si vol governar amb estabilitat i normalitat democràtica. Ho va fer al debat de les ordenances fiscals del ple municipal de setembre guanyant-se el vot favorable d’un dels grups de l’oposició. Per tant sorprèn que una política com Núria Marín amb la seva experiència i instint per la negociació cometés l’error del darrer ple municipal.
