Gent Guapa

‘Ara que tinc 20 anys’ i els amics són una família

Share on facebook
Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

L’Hospitalet és la ciutat dels 269.382 habitants censats en una extensió de 12,40 Km2, que encara vol créixer en població. Suma més de 14.000 joves d’entre 20 i 24 anys, però aquests números s’acompanyen de pocs serveis. Per exemple, locals de relació i d’oci hi ha l’Espai de Trobada Món Jove i l’Espai Jove Ca n’Arús, altres equipaments ofereixen algunes prestacions com el Centre Municipal Ana Díaz Rico amb locals d’assaig. Hi ha 8 biblioteques, 1 teatre i 1 centre d’art. Amb l’espai verd no millora gaire la cosa, un total de 13 parcs, només 3 amb una extensió considerable d’entre 5 i 6,8 hectàrees: Can Buxeres, Bellvitge i Les Planes. A aquest còctel li afegim la precarietat d’un col·lectiu amb un atur del 40% a l’Estat i un 30% a Catalunya. Tot això dibuixa un context asfixiant pels joves de la ciutat i més, en una situació en què es van alternant confinaments municipals. Però, no es rendeixen i aprofiten cada mil·límetre de l’espai públic que el totxo i el ciment no han envaït encara.

El carrer, una trinxera on relacionar-se davant la manca d’espais i d’oci per a joves a la ciutat

Són les 5 de la tarda i han acabat de treballar. Són monitors de menjador i tenen 20 anys. La majoria de les tardes es troben en un terrat d’un familiar i es posen al dia amb la resta de la colla. Ho fan a l’aire lliure i amb més o menys distància, són pràcticament la bombolla o la família més enllà dels llaços de la sang. Són la Paula i el Mark, una mica la nit i el dia, ella més tímida i ell un showman, ella del barri del Centre i ell de Bellvitge, però una amiga en comú els va unir. Formen part de la ‘Piñita’ el grup d’amics que sempre hi és, un nom que significa tot això, la pinya, la colla, la família. Com diu la cançó “hago todo lo que puedo, pa’ que estemos juntos” aquest podria ser el seu lema, la lletra de la sintonia de la sèrie ‘Física o Química’, una ficció que ha saltat generacions i els ha atrapat convertint-se en l’himne que els acompanya. Igual que els joves de l’Institut Zurbarán, aquesta colla ha passat mil aventures, segurament la més bèstia, la de l‘últim any. 

Paula i Mark al terrat on de vegades es troba aquest grup bombolla d’amic i amigues. Foto: Aitana Molina

Les pantalles, amigues íntimes durant el confinament

Un confinament que expliquen va enfortir les relacions, van canviar les taules de pícnic del parc Nou de Bellvitge, on es trobaven cada tarda, per les pantalles del mòbil o l’ordinador. Amb l’inici de la crisi de la Covid-19, van deixar de ser els joves del carrer, per tancar-se a l’habitació, això sí, amb hores cada dia de videotrucades, sobretot a la nit i la majoria de dies fins a les 7 del matí. Durant aquests tres mesos tancats i sense obligacions van tenir cura de la ‘Piñita’ mirant pel·lícules i sèries plegats, amb reptes que es proposaven o fent esport des del menjador. 

Quan van poder sortir una altra vegada, el carrer els va tornar a aixoplugar i el retrobament no es va fer esperar. «Ens veiem diferents, ens feia com vergonya la conversa, ara, ens va donar un ‘subidón’» expliquen. Per sort, va aparèixer un terrat, com un regal, que els hi ha facilitat les trobades per xerrar i jugar a cartes. 

«Sempre hem sigut de baixar al carrer» diuen. Ara, combinen aquest nou espai amb el parc Nou i el de les Planes, l’última troballa que han fet, amb més llocs a la llista poden fer un gir durant la setmana i imaginar per una estona que han abandonat el dia de la marmota. Com no poden «anar de festa o a Barcelona per canviar» busquen opcions a la ciutat. 

Imaginen un local per a joves

Els agrada estar pel carrer, però amb la pandèmia i les restriccions s’han plantejat la idea de compartir un local, però tot i que han buscat per Bellvitge, no l’han trobat. Creuen que a la ciutat falten equipaments pels joves. El Mark explica que ha estat alguna vegada a l’Espai Jove de Ca n’Arús i li ha agradat, però assegura que a L’Hospitalet en manquen més. Pensen en futbolins, billars, jocs de taula o sofàs on relacionar-se i que siguin els joves els que decideixin la gestió del dia a dia. 

Enyoren sortir de festa, sobretot els divendres del Zoco a la Sala Salamandra

Trobar-se està bé, però el que més enyoren és sortir de festa. Enyoren anar els divendres a la Sala Salamandra, al Zoco, i conèixer gent, ballar, compartir, desconnectar i connectar també. Temen que quan puguin reprendre aquest ritual, la sala hagi tancat com tants altres establiments i perdin un local que els ha vist créixer. Sense aquests moments on trobar noves cares, Instagram s’ha convertit en la finestra al món. El Mark, també ha obert una altra porta i s’ha posat a prova en un altre mitjà. Ja és un youtuber amb el seu canal ‘Pachen’s’. No enganya, el que li agrada és fer espectacle, des de casa es connecta amb els seguidors per parlar d’instagramers, comentar els realitys de la televisió i fer reptes amb els amics.

Tot i la vida virtual, fa un any que no hi ha festes populars. Ells les recorden i són crítics amb la ciutat. Consideren que n’hi ha poques més enllà de les Festes de Primavera o les Festes Majors dels barris i creuen que és un oci obert, que convida a tothom sense necessitat de pagar entrada. Per això, recorden les propostes d’Akelharre Jove com una iniciativa única que pensa en el jovent.

Estalviar per poder seguir creixent

Malgrat la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia, la majoria de la colla ha trobat feina, d’unes hores i amb poc sou, però per primera vegada, diuen, tenen una nòmina a final de mes. Expliquen que ara l’objectiu és estalviar, volen treure’s el carnet de conduir o independitzar-se. Tenen clar que ha de ser compartint pis, pels alts preus del lloguer, però també per viure l’experiència amb la colla. De fet, si tinguessin espais o un local potser aquesta no seria la primera necessitat.

Paula i Mark, veïnes de l’Hospitalet de Llobregat Foto: Aitana Molina

La formació del Mark i la Paula ha anat paral·lela. Tots dos van començar un cicle d’atenció a persones en situació de dependència, però no el van acabar, van optar pel món del lleure fent el curs de monitors i monitores que els ha permès trobar feina. Tot i això, segueixen pensant en noves opcions, la Paula podria fer el curs de directora de lleure o integració social. El Mark, en canvi, té clar que li agradaria fer un canvi radical i estudiar art dramàtic, de fet, ja fa teatre a Bellvitge. Ell és una mica de la faràndula, amb els amics es disfressa i crea personatges i veus, li encanta el món de la televisió i els realitys i un dia potser se’n va una temporada a viure a Guadalix de la Sierra, participant a Gran Hermano.

Futur incert

Els mitjans parlen d’una generació precària amb un futur poc il·lusionant. Tot i compartir-ho, no miren molt més enllà, tenen 20 anys i les prioritats són clares: «Treure’t el carnet de conduir o compartir pis és difícil pels diners, jo per exemple m’agradaria treballar més hores per aconseguir estalviar més, de moment és el que tinc pendent, estalviar per marxar de casa i pel cotxe» explica la Paula. El Mark diu que no es veu en uns anys amb la mateixa feina tot i que li encanta, explica que «ho he dit als amics i a la família que fer de monitor és per anar estalviant una mica, per tenir aquests diners a final de mes, perquè si vull anar a un pis compartit amb els diners que cobro de monitor no m’arriba. Jo sé que d’aquí a 20 anys no seguiré treballant de monitor».

Des de moltes plataformes s’ha demonitzat i assenyalat aquesta generació d’irresponsable, ells es defensen, i creuen que ho estan fent bé. La vida se’ls ha capgirat en un moment d’efervescència, de creixement i de recerca, però sembla que tenen el cap ben moblat i estan ben acompanyats. Tenen el carrer, la seva segona llar, i aquesta segona família que es cuida, es troba, s’explica, s’ho passa bé i ho fa tot més fàcil. Els amics, la tribu, fan el camí més planer.

Aitana Molina

Contacta amb nostres

hola@districte7.cat