Són molts els bon propòsits que hem de tenir per la ciutat i la ciutadania de l’Hospitalet per aquest nou any. Tenim moltes necessitats i mancances bàsiques, salut i sanitat, preservar drets bàsics de renda i habitatge, justícia social, igualtat… necessitats i carències que la situació de pandèmia no ha fet més que agreujar i evidenciar.
Altres necessitats però, també s’han fet evidents en aquest complicat període, espai verd, la sostenibilitat, la salut, la cultura…
Tenim ara sobre la taula la possibilitat, i la urgència, de preservar íntegrament l’espai agrícola i natural que representa Can Trabal, preservar-lo definitivament per totes i tots nosaltres i també pel futur.
És el darrer espai agrícola de la ciutat. Una ciutat que fins no fa gaires anys es definia, i des de l’Edat Mitja, per la seva activitat agrícola. Al 1960 era la primera zona agrícola del país i ¾ parts del territori es dedicava a l’agricultura. Al segle XIX, la construcció del canal de la Infanta va impulsar encara més aquesta economia, i per cert, una part de les sèquies del canal encara es conserven en funcionament es aquest espai, sense cap protecció ni reconeixement.
La rica història agrícola de l’Hospitalet és la que trobem representada en bona part del poc patrimoni arquitectònic que ens queda conservat a la ciutat. Des de la Sitja de la Torrassa, potser passant per la vil·la romana, encara sense localitzar, El Castell de Bellvís, les masies que encara estan dretes, poques, més el record de les desaparegudes de la zona de la Marina, els rics casalots del Carrer Xipreret… sense aquesta activitat agrícola segur que aquesta història no existiria. És, doncs, l’únic espai que mostra aquest passat agrícola encara viu i present. Actualment també representa, un patrimoni per la biodiversitat de moltes espècies d’aus, una important Bird Àrea (IBA), i un patrimoni ecològic fonamental, aire i cel.
En aquest espai també s’ubiquen algunes d’aquestes masies històriques: Can Trabal, Cal Masover Nou, Ca l’Esquerrer i Cal Capellà i un casalot, la Torre Gran. Les masies expliquen també aquell ric passat agrícola que vam perdre sota les pales de les excavadores i l’ignominiós acord de cessió a Barcelona al 1920 de la zona de la Marina. L’actual protecció d’aquestes històriques edificacions, al catàleg municipal de patrimoni, no és suficient per la seva conservació i dignificació, tal i com podem veure en una simple passejada per la zona
La preservació d’aquest patrimoni íntegre doncs, vol dir preservar la memòria d’aquesta història amb honors, constituint un espai en que la ciutadania conegui i es reconegui, també representa defensar fites essencials de present i de futur, tal i com els Objectius de desenvolupament de les Nacions Unides estableixen, preservar el patrimoni cultural i natural enllaça amb els imprescindibles objectius de sostenibilitat i de lluita contra el canvi climàtic. Així doncs l’Espai Can Trabal, és un corredor de biodiversitat vinculat al delta del Llobregat i un “corredor” d’objectius de gran transcendència per la nostra ciutat actualment, objectius imprescindibles, tal i com s’ha fet tan i tant evident en els darrers temps.
La preservació “integra” vol dir conservar tot el perímetre natural, vol dir conservar i preservar el seu ús agrícola amb tota la contundència necessària per evitar posteriors requalificacions que tan bé coneixem a la nostra ciutat, vol dir preservar i conservar, i rehabilitar totes les masies, protegint-les totes i promoure un ús adient a l’espai, agrícola, històric, educatiu…, vol dir preservar la seva funció de corredor de biodiversitat en connexió amb el Delta del Llobregat, és a dir conservar i preservar tot l’espai i el seu ús tradicional sense trampes ni manipulacions, amb claredat i contundència.
Seria, és, tot un repte que, a la nostra ciutat, que un gran projecte no estigui vinculat a la construcció i el ciment, sinó a la preservació, la conservació i la rehabilitació. Seria tota una novetat que la nostra ciutat fos coneguda i reconeguda, per impulsar una nova manera de planificar l’espai urbà, situant al capdavant els objectius de la salut, l’ecologia, la cultura…
Un projecte així, també, segur, tindria conseqüències en l’autopercepció de la ciutadania respecte a la nostra ciutat, orgull i autoestima, dels que estem tan mancats… Sona bé, oi?
Lluïsa Carmona és regidora d’ERC a l’Ajuntament de l’Hospitalet i activista en la defensa del patrimoni de l’Hospitalet.
