La periodista i humorista Ana Polo (Vilassar de Dalt, 1990) va presentar ‘La meva primera guia feminista’ (La Galera, 2022) acompanyada de la llibretera Noelia Domínguez a la llibreria Llavors.
Un buit editorial: feminismes infantils i no-ficció
Adultes, joves i mainada de la ciutat foren part del públic divers que va acudir a la presentació del primer llibre de l’Ana Polo, el qual pretén ser una breu introducció al feminisme per a criatures a partir dels deu anys. La periodista encetà la presentació explicant el perquè de l’escriptura de la guia: l’Editorial Galera va proposar-li el projecte i ho va acceptar degut a la mancança, en el sector editorial, de llibres feministes de no-ficció per a infants.
L’autora va assegurar que, des d’un primer moment, la seva voluntat era fer comprensiu el contingut de l’obra, adaptant el registre i el to de veu a la mainada. De fet, un dels trets característics de la guia és la senzillesa amb què s’expliquen conceptes bastant complexos. Polo empra metàfores i comparacions perquè es pugui entendre amb facilitat, juntament amb les il·lustracions de l’Eva Palomar (Barcelona, 1990) que han suposat, segons l’autora, una feina conjunta. La il·lustradora ha tingut en compte la representació de qualsevol persona que pugui llegir la guia, doncs, els referents, sobretot en la infantesa, són essencials.
Una introducció completa al feminisme
Noelia, llibretera de Llavors, celebrà el fet que la guia, tot i no arribar a les cent pàgines, és exhaustiva i aplega un munt de temes que, com esmenta Polo, ha adquirit no només mitjançant la teoria, sinó a partir de la seva pràctica com a feminista, converses amb amigues i, fins i tot, fils a twitter. Qui llegeixi la guia pot aprendre sobre un munt de conceptes en relació amb els feminismes, com, per exemple: la identitat de gènere, la pressió estètica, l’heteropatriarcat, l’amor romàntic i la violència de gènere, entre altres.
Amb això, l’autora insisteix en la transversalitat dels feminismes i la quotidianitat que adquireixen un cop ens posem les ulleres liles, doncs, amb petites accions, el canvi pot estar al nostre abast. La interpel·lació, la crida a l’acció i una mirada interseccional travessen el llibre. En aquesta línia, Polo afirmà que ha volgut posar èmfasi en els privilegis que les dones blanques tenen respecte a altres que no pateixen els mateixos eixos d’opressió.
Les feministes no sempre estem enfadades
L’autora va remarcar que la guia, realment, pot ser llegida per qualsevol persona que vulgui tenir un primer apropament al moviment feminista, siguin criatures o gent adulta. Tot i que, com destacà Noelia, la publicació de contingut teòric feminista per a infants era necessària, sobretot perquè, en temes com l’amor romàntic, la norma els empeny i senten que desempallegar-s’hi és fracassar.
En aquest sentit, la llibretera defensà que un llibre com aquest hauria de llegir-se a totes les escoles. De fet, en acabar la presentació, una professora, que hi va assistir com a públic, va felicitar a Polo per la feina feta i per mantenir un to humorístic en tota l’obra. L’autora, agraïda, va comentar que les criatures no han d’heretar la nostra ràbia i, certament, els feminismes poden ensenyar-se des de l’alegria, i així ens ho demostra ‘La meva primera guia feminista’.
